El Punt Avui

Un canvi contundent

22/05/14 02:00 MIQUEL SELLARÈS
El centre del poder a Catalunya s'està desplaçant cap a uns nous grups empresarials innovadors i globalitzats per als quals el mercat espanyol és secundari

La societat catalana està canviant pas a pas i, en algunes coses, a velocitat de vertigen. Allò que era impossible o inimaginable fa cinc o deu anys avui és superat per l'onada de canvi de tota la societat catalana o, si més no, d'una gran part d'aquesta. En primer lloc, al si de la societat sobiranista però també en aquella part de la societat que a la sobirania hi afegeix un canvi social i de poders. Fa pocs dies, després de la visita del príncep d'Astúries i de Girona –i de no sé quantes coses més– a Barcelona, aquest personatge del passat es va reunir amb els protagonistes superats per la història i els temps: dels entorns del pont aeri, del Círculo Ecuestre, d'una certa aristocràcia decadent i amb els suposats poders fàctics de la banca i l'empresa. I el príncep creu que aquests personatges li faran una radiografia de la realitat catalana com van fer amb el seu pare en altres èpoques... sense adonar-se, però, del profund canvi que s'ha dut a terme a Catalunya.

En un sopar on vaig assistir fa poques setmanes amb les noves elits empresarials de les empreses del món de la innovació que exporten, em vaig adonar que Catalunya ja no és la del postfranquisme ni la del pujolisme; per posar un sol exemple: homes com Duran Farrell, que va crear Gas Natural, eren líders naturals dels poderosos catalans. Ara les noves generacions empresarials catalanes, emprenedores i exportadores, ja no creuen en aquestes arcaiques institucions del passat. Un nou exemple: en aquest sopar el president de Foment del Treball, Joan Rosell, i el president de La Caixa, Isidre Fainé, són considerats, amb respecte, solament uns empleats seus que no arrisquen res personal. Aquest és un canvi radical. El menyspreu pel pacte d'aquestes elits funcionarials d'empleats amb els lobbies de l'Estat va ser evident en aquest sopar. El centre del poder a Catalunya s'està desplaçant cap a uns nous grups empresarials innovadors i globalitzats per als quals el mercat espanyol és, dia rere dia, més secundari. Això fa que aquests sectors no tinguin por ni posin cap inconvenient al procés sobiranista, i en canvi dubtin de la viabilitat de seguir en les actuals condicions en el marc de l'Estat espanyol.

Hi ha, però, un segon gran canvi a Catalunya, potser tan o més profund que el primer: les classes mitjanes. Aquestes mai no van optar per una opció netament d'esquerres, però avui veuen més clar que mai que no n'hi ha prou amb un canvi de marc nacional (un marc que volen i desitgen majoritàriament). A les classes mitjanes avui dia hi ha una remor de fons –fins i tot present en sectors de la petita i mitjana burgesia—que clama un canvi social profund que posi fi a les xacres d'una societat que, de manera hipòcrita, ha tolerat la corrupció, l'amiguisme, els lobbies... I ho ha tolerat sota una filosofia que un dels assistents en aquestes trobades gastronòmiques va definir sense voluntat d'ofendre: “massa catòliques, caldria que fossin més calvinistes”.

Catalunya, doncs, per a sorpresa d'uns i altres, està fent una veritable revolució tranquil·la encapçalada per unes generacions que es troben entre els 30 i els 50 anys, formades en el pujolisme i en aquesta pseudodemocràcia de què teòricament gaudim però que a la vegada es demostra dia rere dia que és una gàbia que ens impedeix la nostra dignitat nacional i la nostra voluntat d'ésser, a més d'evitar que els catalans preservem la nostra cultura, llengua i nació. Els sectors que fins ara havien cregut que representaven el país, que tinguin sentit del ridícul. No són més que el passat. Catalunya i els catalans no estan contra els espanyols, el que volen és trencar amb les elits espanyoles i amb els seus aparells d'estat que viuen de l'explotació i l'assimilació en un projecte nacional espanyol indivisible. Aquest és l'enemic del poble de Catalunya, no pas els espanyols.

El gran canvi és aquí. Les elits catalanes ja no serveixen per fer el joc als poders de Madrid. Hi ha voluntat de construir un estat però que sigui nou. I tot plegat per construir un estat nou a una part de la nació catalana, Catalunya, que ha de ser l'avantguarda d'una gran transformació que, fermament crec, serà el principi de la fi de l'Espanya actual i que ajudarà a redefinir-la i a posar fi a aquells que han monopolitzat el poder durant segles.

Darrera actualització ( Dijous, 22 de maig del 2014 02:00 )