Guanyar el dret a decidir

Junqueras combinarà les legítimes aspiracions dels seus amb l'aliança estratègica amb Mas

La Vanguardia en català | 26/05/2014 - 00:00h


Francesc-Marc Álvaro

Les eleccions europees les han guanyades a Catalunya els partits compromesos amb el dret a decidir, amb ERC al capdavant, els que van firmar l'acord per celebrar una consulta el 9 de novembre d'enguany, excepte la CUP, que no va voler prendre part en aquests comicis i potser hauria d'haver-ho fet per no regalar l'espai a la nova Podem. Si se sumen els percentatges obtinguts per ERC, CiU i ICV en territori català -recordeu que Espanya és una circumscripció única en aquest cas-, el dret a decidir representa el 55, 83% de les paperetes comptabilitzades, deu punts més que l'any 2009, un augment de participació que té molt a veure amb el debat sobiranista. En aquest sentit, el missatge de Catalunya és inequívoc: el procés del dret a decidir es consolida i ni el PP -guanyador de les europees al conjunt d'Espanya- ni el PSOE poden ignorar-ho.

El segon fet important és la clara victòria d'ERC en unes eleccions després de 78 anys, una notícia que -juntament amb l'enfonsament espectacular del PSC- confirma que el mapa català de partits continua la seva profunda transformació, igual que hi ha senyals de crisi greu en el bipartidisme espanyol. Els republicans ja han esdevingut el principal partit de l'esquerra catalana per davant dels socialistes alhora que han superat una CiU que recula una mica i tendeix a estancar-se, tot i que molt menys del que és habitual en una força que governa i acusa el desgast de les retallades. Amb tot, el ferm compromís de Mas amb el dret a decidir no acaba de donar prou rèdits a la federació, que pateix els efectes de les discrepàncies de Duran i d'una marca massa lligada a l'oficialisme, sense oblidar que paradoxalment creix en percentatge respecte les europees anteriors.

Com afectarà la dinàmica del procés sobiranista que ERC hagi avançat CiU? Junqueras combinarà les legítimes aspiracions dels seus amb l'aliança estratègica amb Mas, el paper del qual és essencial per assegurar que la mobilització popular sobiranista i la política institucional del dret a decidir vagin coordinades. Republicans i convergents encarnen la nova centralitat catalana amb una dinàmica especial de col·laboració/competència que no ha de menystenir que l'independentisme
creix però encara té molta feina a fer.