El Punt Avui

ESCÒCIA
COMPTE ENRERE

Tot comença a Hope Street

S'obren les setze setmanes de campanya del referèndum escocès per la independència

Actes de perfil baix marquen la jornada en espera dels cent dies

No es poden gastar més d'1,8 milions d'euros en propaganda

31/05/14 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
Un noi alça una bandera escocesa a Calton Hill, a Edimburg, durant un acte a favor de la independència d'Escòcia Foto: ORIOL GRACIÀ /ACN.

Després de tres anys d'anar parlant fins a l'esgotament, després que s'hagin complert mil dies i escaig des de la victòria del Partit Nacional Escocès (SNP) en les eleccions nacionals del 2011 i Alex Salmond pogués tirar endavant la proposta de referèndum per la independència, ahir, per fi, es va obrir oficialment la veda.

De bon matí, doncs, els carrers més cèntrics de Glasgow, Edimburg i altres ciutats d'Escòcia van ser presos a l'assalt per entusiastes partidaris de la independència i pels seus rivals, aquells que s'estimen més continuar vivint dins de l'estructura política del Regne Unit. Es feia evident així l'inici del període de setze setmanes que, d'acord amb la llei electoral, regula els ets i uts de la consulta: des dels diners que uns i altres poden destinar a fer proselitisme de la seva opció –1,5 milions de lliures (1,8 milions d'euros)–, fins a l'accés a edificis públics per fer mítings i reunions de tota mena, o el que hauria de ser una estricta imparcialitat dels mitjans públics de comunicació.

On van concentrar la més gran activitat, on fotògrafs i càmeres de televisió van decidir prendre les primeres imatges de militants del sí i del no trucant a les portes dels electors va ser a Glasgow, on es localitzen els quarters generals del Yes, Scotland i dels rivals del Better Togheter.

Els primers, acompanyats de l'actor David Hayman (El nen del pijama de ratlles, per exemple), van posar fil a l'agulla amb tres enormes lletres, YES, al davant. I, és clar, van iniciar el recorregut a Hope Street, el carrer de l'Esperança, al centre de Glasgow, on des de finals del 2012, i per raons més que òbvies, van decidir instal·lar l'epicentre de la maquinària en favor de la independència.

Els voluntaris del Better Togheter, joves adolescents amb aspecte semblant al dels nois de l'obra teatral The History Boys, d'Alan Bennet, que a Barcelona va muntar Josep Maria Pou al Teatre Goya ja fa uns cinc o sis anys, recorrien també els carrers de Glasgow amb bates blaves i samarretes blanques que incloïen la llegenda: “Best of both worlds for Scotland”, “el millor dels dos mons per a Escòcia”, el del mateix país i tot allò que pot oferir el Regne Unit.

Justament sobre aquest punt, ahir mateix va saltar una polèmica arran d'un anunci, que s'ha projectat als cinemes i s'ha penjat a Youtube, contrari a la independència i promogut pel grup Vote No Borders (Vota No Fronteres). Dos actors discutien diferents implicacions de votar sí i convenien que, en cas d'independència, els nens d'Escòcia haurien d'esperar tant com d'altres d'estrangers er ser atesos al Great Ormond Sreet Hospital, el més reconegut centre per tractar infants del Regne Unit, amb seu a Londres. En un exemple més d'imparcialitat, la direcció de l'hospital ha demanat la retirada de l'espot, ja que no només no comparteix l'esperit del missatge, sinó que va recordar que manté tota mena d'acords amb serveis públics de salut d'altres estats d'Europa, fet que facilita la reciprocitat en l'atenció als malalts, tinguin el passaport que tinguin.

Aquesta anècdota, que no deixa de ser-ho, il·lustra de manera raonable el grau de demagògia que s'està utilitzant, tant per una banda com per l'altra.

1.000
dies
després de la victòria de l'SNP, es dóna el tret de sortida d'una consulta en què està en joc el futur del Regne Unit.
Darrera actualització ( Dissabte, 31 de maig del 2014 02:00 )