El Punt Avui

Rajoy: “Hi ha xoc de trens quan algú s'equivoca de via”

Afirma que la Carta Magna es pot modificar i que ja s'ha fet, però que s'ha de saber amb quin objectiu

Diu que Mas no l'ha informat de la consulta però obvia la carta del govern demanant-li negociar

01/06/14 02:00 SITGES - DAVID BRUGUÉ

Discurs retòric del president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, sobre Catalunya, ahir, des de la XXX Reunió del Cercle d'Economia, a Sitges. La teoria era que parlaria d'economia, i ho va fer, desplegant les bondats de les polítiques econòmiques del seu govern. Però la qüestió catalana era ineludible i el primer a plantejar-la va ser el president del Cercle, Antón Costas. “Hem d'escriure el manual d'instruccions per al funcionament territorial de l'Estat”, va plantejar en dir que la consulta i la reforma política no han de ser forçosament excloents. Si es fos capaç, va insistir Costas, “d'avançar una mica” en un aspecte, la demanda catalana tindria un encaix, va apuntar. Però Rajoy no es va moure ni un mil·límetre del guió que desgrana cada cop que en els últims dos anys i mig algú li planteja alguna cosa sobre Catalunya: no hi haurà consulta perquè la llei no ho permet, i aquí s'ha acabat la història.

I sense nomenar-lo, va centrar el blanc de les seves crítiques en el president Artur Mas. Qüestionat sobre un hipotètic xoc de trens entre els interessos catalans i espanyols, ell aviat ho va tenir clar: “Quan hi ha un xoc de trens, això només passa perquè algú va per la via equivocada.” Evidentment, el rail bo és el seu i qui s'equivoca és Mas. En aquest punt, el president espanyol va apel·lar al mateix de sempre: el diàleg. Però no va tenir complexos a dir que no és pas ell qui ha de parlar de res, se l'ha d'avisar i, a partir d'aquí, parlar. Va relatar com encara espera que Mas li truqui després d'anunciar la data i les preguntes de la consulta. “Tot el que tinc sobre la taula és un anunci, una sentència del Tribunal Constitucional i una presa de posició majoritària del Congrés rebutjant una il·legalitat”, va dir Rajoy. Tot i l'aparença de l'oferta de diàleg, Rajoy va obviar que Mas li va enviar una carta l'estiu passat demanant-li negociar i que la seva resposta va ser convidar-lo a no perdre més el temps amb el referèndum. També va passar per alt la petició que l'octubre passat va fer el líder de CiU Josep Antoni Duran i Lleida de convocar una reunió bilateral entre Estat i Generalitat. Tot i això, reiterava, un altre cop, la seva predisposició al diàleg. Una conversa, però, de la qual no s'ha d'esperar –en el cas que es produís– que es tregui “cap conill del barret”. En aquest sentit, va apel·lar al seu càrrec i responsabilitat per parlar de tot,
“menys de saltar-se la llei”.

Constitució modificable

Un altre dels arguments recurrents del PP per negar el dret a decidir és que la Constitució del 1978 no ho permet. Ahir va tornar-s'hi a referir, però amb un matís. Que la Carta Magna és modificable. Però només per al que és important. Rajoy menystenia així la demanda catalana però afegia que no ha tancat “mai” la porta a una reforma de la Constitució. Va recordar que des del 1978 s'ha modificat, per exemple quan van pactar amb el president José Luis Rodríguez Zapatero sobre el llindar del dèficit. “Per fer la reforma de la Constitució cal saber quin és el contingut de la reforma, per fer què?”, va insistir. Si el canvi és en clau federal, s'han de plantejar quines diferències hi hauria entre el model federal simètric, l'asimètric, o la diferència que hi hauria amb el model autonòmic actual. “S'han de revisar competències exclusives, partim la sobirania nacional? Cal saber l'objectiu de la reforma constitucional”, va concloure, llançant així per terra, de passada, les aspiracions del PSOE. Però la disposició a modificar la Constitució, va dir, hi és. I s'haurà de fer. Sobretot arran del procés europeu que, per ell, és el gran debat que cal afrontar. Aquest i com mantenir l'estat del benestar.

Una de les preguntes que es van formular al president del govern és per què no canvia d'actitud i mou ell fitxa, deixant de banda aquest posat de no fer res. Això no li va agradar especialment, sobretot perquè va negar que estigui enrocat en res. Va posar d'exemple que ell es va presentar, sense tenir-ne cap obligació, al Congrés quan es va debatre el traspàs a la Generalitat de la competència sobre referèndums. Allà ja va donar arguments de per què no permet la consulta. I en canvi, va haver-hi qui no hi va acudir, referint-se a Artur Mas. “Què vol dir que he d'assumir el lideratge? Per a uns pot ser una cosa i per a uns altres, una altra. Jo el que faré és que es compleixi la llei, perquè si no, seria moltes coses, però no el president del govern”, va concloure.

Tot i que Rajoy parlava en un ambient favorable –en diverses ocasions va rebre aplaudiments–, l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, va aprofitar el final de l'acte per acostar-se-li i demanar-li la consulta. Segons l'Ajuntament, li va comentar: “Els ciutadans britànics se m'acosten preguntant-me com és possible que David Cameron hagi aconseguit políticament una consulta legal a Escòcia i que a Catalunya no sigui possible. Si té voluntat política, la solució hi és.” Rajoy, però, no va voler entrar en la discussió i va tornar a escudar-se en la legalitat per respondre a l'alcalde.

LES FRASES D'ANTÓN COSTAS

Igual que es va atrevir a rebutjar el rescat, atreveixi's a rebutjar les forces que tiren a l'immobilisme
i que diuen que
no cal fer res

FRASES DE RAJOY

L'entesa és qüestió de petits gestos,
que possiblement obririen aquest camí d'esperança i de
crear una segona oportunitat
Jo he estat molts cops a Brussel·les,
i allà es parla d'unió
i d'anar junts, mentre que al meu país
hi ha qui parla
del contrari
Jo sóc espanyol i vull una Catalunya com la de tota la vida. Catalunya me la
sento com a pròpia, igual com sento Andalusia o Galícia
Gràcies a la Constitució del 1978 molta gent es va
posar d'acord i ara Espanya és el país més descentralitzat
de tot el món
El debat de futur
és Europa i cap on anem; per exemple amb l'energia
o amb la immigració
i les fronteres
No em passa per la imaginació que ningú convoqui una consulta que el TC i el Congrés ja han dit que, si es fes, seria il·legal
Darrera actualització ( Diumenge, 1 de juny del 2014 02:00 )