El Punt Avui

Independència, risc controlat

La Cambra assegura que les economies catalana i espanyola són viables per si soles

L'estat català podria perdre un 1,1% del PIB, però ho compensaria amb les exportacions

06/06/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
Infografia

La independència de Catalunya no suposaria ni un descens als inferns ni vagar per l'espai infinitament. Més aviat al contrari. L'economia catalana, i també l'espanyola, seria perfectament viable per si sola, segons indica un nou estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. A curt termini hi podria haver conseqüències lesives en els dos bàndols, però que es compensarien amb altres aspectes. Per exemple Catalunya podria perdre un 1,1% del PIB en un període inicial d'entre 3 i 5 anys, però el saldo comercial amb l'estranger continuaria sent positiu i millor que el d'Espanya.

L'informe analitza l'impacte econòmic que tindria una Catalunya independent sobre el sector empresarial. Un dels punts més destacats són les relacions comercials que hi hauria entre l'Estat espanyol i el català. La Cambra ressalta que, si hi hagués un pacte entre els dos governs, no hi hauria cap mena de contracció, però com que aquest panorama és altament improbable, els analistes han treballat amb la hipòtesi que hi hauria una reducció d'entre un 10% i un 50% dels fluxos comercials. Aquesta tessitura seria deguda a un possible boicot o a altres motius.

Seguint aquest esquema, Catalunya veuria com el seu PIB cauria entre un 1,1% i un 5,7% en funció de l'escenari previst. Per contra, la forquilla d'Espanya sense Catalunya seria d'entre -0,3% i -1,4%. Però la Cambra considera que un descens comercial d'un 50% seria gairebé impossible i, per tant, el més plausible se situaria per sota d'un 20% o un 30%.

Xifres positives

El PIB, per tant, podria ser el taló d'Aquil·les de l'estat català, però quedaria compensat per la diferència entre les exportacions i les importacions a l'estranger –es fan servir els mateixos càlculs que el total del PIB–. Com que l'economia catalana està molt internacionalitzada, encara que perdés una part del mercat espanyol continuaria tenint un saldo positiu –vegeu gràfic–. Fins i tot amb una reducció comercial d'un 50%, l'índex català seria d'un 5% del PIB, mentre que l'espanyol baixaria fins al -1%.

Aquestes estadístiques s'entenen perquè l'any 2013 Catalunya va registrar un superàvit comercial d'11.000 milions d'euros i aporta gairebé la meitat (44,8%) del total de l'Estat espanyol.

En aquest sentit, la Cambra conclou que una rebaixa del “comerç bilateral entre les dues zones per raons no econòmiques possiblement comportaria una pèrdua similar en termes absoluts per a les dues parts”.

Una altra de les principals conclusions és que una Catalunya independent seria més autosuficient en termes financers que Espanya, perquè la taxa d'estalvi catalana va ser d'un 26,9% i no tindria problemes a l'hora de sufragar la inversió produïda al territori, que va ser d'un 16,2%. Fins i tot es podrien transferir recursos a l'exterior per valor d'un 10,7% del PIB per finançar, per exemple, la compra d'actius que generin un rendiment econòmic.

Finlàndia i Grècia

L'estudi fa una acurada dissecció sobre el pes del PIB català tant dins com fora de l'Estat. Catalunya suposa un 18,8% de la riquesa espanyola, mentre que en relació amb altres països estaria als mateixos nivells que Finlàndia o Grècia i es col·locaria per damunt de Portugal, Irlanda, Txèquia, Romania o Hongria.

Continuant amb les comparacions amb Espanya, Catalunya representa un 24,4% de la indústria manufacturera, un 23,5% de la inversió en R+D empresarial, un 22% de les exportacions de béns i serveis i un 20,5% de la inversió productiva.

Com a dada curiosa, la Cambra subratlla que, segons dades del 2012, un 70% de les oficines de les tres principals entitats bancàries catalanes –Caixabank, Banc Sabadell i Catalunya Banc– eren a la resta de l'Estat.

LES XIFRES

261.339
empreses
hi havia a Catalunya l'any passat. Aquesta xifra representa un 17,8% del conjunt espanyol.
76.698
milions d'euros
és el valor de les exportacions catalanes a l'estranger. Suposen un 22% del total de l'Estat.

Un superàvit català del 7,2%

L'informe d'ahir és el segon de la Cambra respecte a la idoneïtat d'un estat català. El mes de març va presentar el primer, que calculava l'impacte que tindria per al conjunt del sector públic una independència pactada i que no comportés la sortida de la UE. Llavors es destacava que el nou estat naixeria amb un dèficit públic d'un 2,4% del PIB, que a mitjà o llarg termini es convertiria en un superàvit estructural d'un 7,2%. Pel que fa al deute públic, l'estudi preveia tres opcions. Si la part imputable a Catalunya s'assignés per població, representaria un 83,7% del PIB amb valors del 2012, i si s'assignés en funció del PIB, un 93,7%, mentre que el del conjunt de l'Estat espanyol en tots dos casos seria d'un 86%. El tercer escenari seria que Catalunya no assumís cap part del deute estatal. En aquest cas, el deute espanyol es dispararia en 13 punts, fins a un 99% del PIB.

Darrera actualització ( Divendres, 6 de juny del 2014 02:00 )