El Punt Avui

Euskal Herria també fa via

Més de 150.000 persones participen en la cadena humana pel dret a decidir

Els organitzadors volen impulsar, com a Catalunya, la celebració d'una consulta

09/06/14 02:00 BILBAO - ALBERT BRETCHA
Euskal Herria va fer ahir una cadena humana entre Durango i Pamplona Foto: EFE.
El poble basc
va deixar clar
que vol decidir
el seu futur
L'ambient festiu va ser idèntic al de la Via Catalana de l'any passat

Euskal Herria va viure ahir una jornada històrica amb la celebració d'una cadena humana que va congregar unes 150.000 persones i que va permetre unir els 123 quilòmetres que separen Pamplona de Durango (Biscaia) amb l'objectiu de reivindicar el dret a decidir.

En una jornada en què l'ambient festiu i la reivindicació es van combinar a parts iguals, el missatge que va llançar la ciutadania d'Euskal Herria no va poder ser més clar: el poble basc vol que se li reconegui el seu dret a decidir per poder-se pronunciar lliurement sobre quin ha de ser el seu futur. Complert amb escreix aquest objectiu reivindicatiu, Gure Esku Dago (‘és a les nostres mans'), la plataforma organitzadora d'aquesta iniciativa inspirada en la Via Catalana, espera ara que laVia Basca suposi un punt d'inflexió que permeti revitalitzar la reivindicació del dret a decidir de la mateixa manera que la cadena humana de la Diada va servir per impulsar la convocatòria d'una consulta a Catalunya.

Ja des de primera hora del matí, milers i milers de persones repartides a peu de carretera van permetre constatar que la jornada –amb el lema Som una nació, tenim dret a decidir, és el moment de la ciutadania– seria un èxit de participació, tal com d'altra banda era previsible tenint en compte l'alt volum d'inscripcions registrades durant aquests últims mesos per participar en la mobilització.

En una jornada assolellada i molt calorosa, l'ambient festiu d'aquest diumenge a Euskal Herria va recordar, i molt, el que l'any passat es va viure a terres catalanes. La mateixa il·lusió i les mateixes ganes per reivindicar el dret a decidir.

L'espectacular mobilització que va tenir lloc ahir i l'entusiasme que la cadena humana ha generat des que fa un any es va anunciar fan ser optimistes quant a la possibilitat que aquesta iniciativa pugui servir de revulsiu.

Des de Gure Esku Dago, es van mostrar entusiasmats per la resposta obtinguda i van fer una crida a continuar treballant per construir la base que garanteixi el dret a decidir: “A aquest poble li ha arribat l'hora d'escriure les paraules futurjunts i decidir”, van destacar.

Així mateix, van subratllar la “legitimitat democràtica” del seu plantejament i hi van afegir que hi ha “nombrosos arguments per defensar el dret a decidir”.

El portaveu de la plataforma, Anjel Oiarbide, va destacar que Gure Esku Dago continuarà treballant per “bastir ponts” entre persones i per “caminar junts”. I també va insistir que aquest moviment no pretén “substituir ningú ni criticar les estratègies de cap partit, sinó activar la ciutadania i fer-la protagonista del futur d'aquest país”.

Sense precedents

La cadena humana organitzada entre Durango i Pamplona no tenia precedents a Euskal Herria. No només pel tipus de reivindicació, sinó també per les diverses sensibilitats polítiques i ideològiques que la iniciativa de Gure Esku Dago ha estat capaç d'aglutinar.

Des d'un primer moment, aquesta plataforma va voler desmarcar aquesta iniciativa de qualsevol formació política i va donar el protagonisme als ciutadans, que durant tots aquests mesos de feina han estat capaços d'organitzar-se poble per poble amb l'objectiu d'anar teixint els fonaments d'una cadena humana que ahir va escriure amb lletres d'or un nou capítol del procés sobiranista d'Euskal Herria.

Malgrat el protagonisme ciutadà, moltes cares conegudes d'àmbits tan diversos com la política, la cultura, el sindicalisme, l'esport i la vida social d'Euskal Herria, entre d'altres, no s'ho van voler perdre i també es van deixar veure en la mobilització. Entre les notes destacades de la jornada, cal subratllar el fet que la mobilització va aconseguir aplegar representants de signes polítics molt diferents, des de l'esquerra abertzale fins al PNB, EA, Aralar, Ezker Batua-Berdeak i Podem. També s'hi va deixar veure una exconsellera del PSE, si bé en aquest cas a títol individual.

Presència catalana

En aquesta històrica jornada, tampoc no hi va faltar la representació catalana, molt present al llarg de tot el recorregut i també molt visible. En va donar bona fe la gran quantitat d'estelades que es van poder veure barrejades entre els ikurrins.

A banda de molts catalans anònims, també hi van ser presents representants d'ERC i de la CUP, així com membres de l'Assemblea Nacional Catalana. Així mateix, els Carallots de Sant Vicenç dels Horts van protagonitzar una exhibició castellera a Pamplona que es va afegir a la campanya Catalans want to vote. Human towers for democracy, que ahir va portar algunes colles castelleres a diverses capitals europees per reivindicar el dret a decidir dels catalans.

123
quilòmetres
ha completat
la cadena humana entre Durango i Pamplona.
900
autobusos
es van mobilitzar ahir per traslladar alguns dels participants en la ‘Via Basca'.
Darrera actualització ( Dilluns, 9 de juny del 2014 02:00 )