El Punt Avui

Duran sospesa plegar com a secretari general de CiU

El líder d'Unió deixaria el càrrec per les diferències amb Mas i el seu entorn sobre el procés i l'hostilitat entre els governs català i espanyol

CDC qüestiona que es mantingui com a portaveu de la federació al Congrés

09/06/14 02:00 -
Josep Antoni Duran i Lleida

Josep Antoni Duran i Lleida podria deixar la secretaria general de CiU. No és la primera vegada que el líder dels socialcristians sospesa plegar com a número dos de la federació, però mai s'ho havia plantejat d'una manera tan definitiva. La filtració de la notícia, avançada ahir a El Periódico, era més que una advertència interna cap als convergents després de més de dos anys de convulsions pel procés i la determinació independentista d'Artur Mas i el seu entorn. Es preveu que Duran dimiteixi de la secretaria general i renunciï a repetir com a cap de files de la federació al Congrés, on tampoc ostentaria la presidència de la comissió d'exteriors.

El moviment arriba després d'una campanya electoral europea tortuosa en clau interna i de les discrepàncies per l'estratègia de Mas amb l'abdicació reial. Però també abans de la consulta del 9-N que empeny Unió a abandonar la indefinició sense cap oferta de Madrid sobre la taula, d'unes eventuals eleccions plebiscitàries on CDC vol portar la declaració unilateral d'independència al programa electoral contra el criteri de Duran, i d'un nou estira-i-arronsa amb els convergents per la confecció de les llistes per a les municipals del maig, que ja viu un primer enfrontament a Vic. Duran no deixa la presidència del comitè de govern d'Unió i, de fet, voldria restar com a portaveu de CiU a la cambra baixa fins a les pròximes espanyoles. Però CDC no hi està d'acord: qüestiona que hi pugui representar el conjunt de la federació amb les diferències polítiques que mantenen pel procés. “No ho tancarem en fals”, advertia un dirigent convergent.

Duran ha parlat de la renúncia amb el seu nucli més pròxim. Fins i tot ha insinuat que està disposat a ser candidat en les pròximes catalanes. “És una reflexió que es fa i que comparteix”, va assenyalar Joana Ortega, vicepresidenta del govern. Segons Ortega, però, encara “no hi ha cap decisió presa”, i diverses fonts d'Unió asseguren que Duran no l'ha plantejada als òrgans de la direcció: ni a la permanent ni al comitè de govern, que està previst que es reuneixin aquest divendres, en la vigília del consell nacional. És una incògnita si l'entorn de Duran l'acompanyarà en el cas que advoqui per un trencament amb CDC. Fonts socialcristianes advertien que és d'hora per considerar aquesta hipòtesi. El moviment de Duran, tanmateix, es pot llegir també com una maniobra per sospesar els suports interns en una formació on conviuen dirigents sobiranistes i un sector independentista abanderat per Antoni Castellà. Duran pot formalitzar la seva decisió després de la coronació de Felip VI, tot i que fonts de CDC alertaven que potser hauran de considerar la qüestió abans.

Duran ha admès reiteradament la seva creixent incomoditat per l'alta tensió que socarrima el diàleg dels governs català i espanyol. Ell era al mig: es cremava l'últim pont amb Madrid. Amb l'anunciada retirada al capdavant del PSOE d'Alfredo Pérez Rubalcaba, partidari de la reforma federal, i l'abdicació del rei Joan Carles, la tercera via sembla definitivament morta. Duran ja va deixar la presidència de la comissió bilateral Estat-Generalitat en mans d'Ortega al gener, després de més de dos anys d'intents frustrats per reunir-la. Ara l'abstenció de CiU en la votació reial de dimecres —finalment acordada en una reunió per Mas i el líder d'Unió— acabarà de trencar amb les tres dècades d'esperit pactista de CiU a Madrid.

Una evidència del cansament polític de Duran era la cessió progressiva de protagonisme cap a Ramon Espadaler, el successor escollit. Però el líder socialcristià no pensava marxar i ha mantingut el torcebraç a CiU alertant de les incerteses del procés. Un d'aquests avisos va obrir una profunda ferida fa un any, quan Josep Rull i Lluís Corominas li van retreure que generés “dubtes”. Llavors Mas va fer una crida a l'ordre, i l'amenaça de deixar la secretaria general de CiU no es va complir. Després CDC va apostar per la candidatura conjunta amb ERC per a les europees i, en no sortir-se'n, va forçar Unió a canviar de candidat.

En el territori de l'estelada, segons Duran, CiU està destinada a perdre suports i ERC a erigir-se en hegemònica. D'ençà d'aquella nit electoral del 2012 en què alguns culpaven el socialcristià de la davallada, a CDC hi ha qui creu que la marxa de Duran reforçarà la credibilitat de Mas.

De la perplexitat de Rull als matisos d'Ortega

Poques reaccions públiques des de la federació a la possibilitat que Josep Antoni Duran i Lleida dimiteixi com a secretari general. Es van concentrar en dues persones: una de CDC i una altra d'UDC. Pels primers, l'encarregat va ser el secretari d'organització, Josep Rull, que es mostrava “perplex” davant la posició de Duran. Rull va explicar que no coneixia la decisió, i que, en cas de ser certa, lamenta que “s'hagi donat a conèixer a l'opinió pública i als socis de la federació a través d'una filtració”. Durant la convenció nacional de Convergència Democràtica Aranesa a Vielha (Val d'Aran), Rull va insistir que la federació haurà de “parlar a fons i els òrgans de direcció de la federació s'han de reunir per veure el nou escenari i parlar de tot”. Tanmateix, va posar en dubte la figura del cap visible de CiU a Madrid si finalment renunciés a la secretaria general de la federació. “No sabem si té massa sentit que el portaveu de CiU a Madrid sigui la persona que renunciï a la secretaria general en uns termes que ara no sabem ni coneixem exactament”, va afegir. “S'ha de parlar de tot, perquè es posa sobre la taula la secretaria general de la federació, però hi ha altres elements dels quals també s'hauria de poder parlar”, va concloure.

Per part d'UDC, va parlar la vicepresidenta del govern i membre de l'executiva d'Unió, Joana Ortega. En una entrevista a TV3, Ortega va confirmar que Duran medita la decisió. “És veritat que fa temps que dóna moltes voltes a aquesta possibilitat i ha comunicat aquesta reflexió als òrgans de govern d'Unió.” Això no obstant, va matisar que no hi ha cap decisió presa i que no creu que arribi “d'avui a demà”. En preguntar-li per una eventual candidatura de Duran a president de la Generalitat, Ortega va demanar “no avançar-se a escenaris que no serien desitjables”. Va concloure que “ningú malinterpreti ni posi en dubte el compromís de Duran i Lleida i Unió amb el dret a decidir” i va recordar que ell ha defensat la consulta a entorns “molt hostils” a Madrid.

Darrera actualització ( Dilluns, 9 de juny del 2014 02:00 )