El Punt Avui

Cent dies de vertigen fins al 18 de setembre

El referèndum escocès entra en la recta final, amb enquestes que indiquen que el sí ha de redoblar esforços per guanyar

L'exemple d'Irlanda mostra que la independència del territori no trenca vincles

09/06/14 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA

Recta final. Un joc a tot o res. Tres anys i escaig després que el Partit Nacional Escocès (SNP) que lidera el primer ministre Alex Salmond guanyés per majoria absoluta les eleccions nacionals i pogués tirar endavant el projecte de convocatòria del referèndum sobre la independència d'Escòcia, i al cap de vuit dècades de la fundació de la formació nacionalista, l'independentisme escocès entra avui en els que, possiblement, seran els cent dies més importants de la seva història.

Cent dies fins al referèndum del 18 de setembre en què, segons les enquestes més recents, haurà de fer l'impossible per capgirar uns pronòstics que el situen com a perdedor de la històrica consulta, amb una diferència que oscil·la entre 2 punts –en els casos més optimistes– i 10, o fins i tot 12 en els més pessimistes.

Cent dies que, a més a més, arriben precedits de dos fets prou significatius a l'entorn del debat. D'una banda, la promesa del govern de Cameron en el discurs de la reina de la setmana passada, segons la qual es comprometia a aprovar una llei abans del final d'aquesta legislatura (maig del 2015) per dotar el Parlament escocès de competències renovades per recaptar més impostos, sempre que, és clar, els escocesos votessin majoritàriament no. A hores d'ara, doncs, els tres grans partits unionistes –conservadors, demòcrates liberals i laboristes– s'hi haurien compromès. D'altra banda, les paraules del president dels EUA, Barack Obama, que va assegurar dijous a Brussel·les, en companyia de Cameron, que l'interès estratègic de Washington en la qüestió escocesa és assegurar-se que el Regne Unit es mantindria com un aliat “robust, unit, fort i eficaç”. Del “Yes, we can”, Obama passava, doncs, al “No, que no ens convé”.

Per bé que la campanya oficial de setze setmanes que regula el període del referèndum es va obrir el 30 de maig passat, serà avui i al llarg de tota la setmana que tant els partidaris del sí com del no –el govern escocès i Yes Scotland, i Better Together i l'executiu britànic, respectivament– marcaran amb actes especials i declaracions de tota mena la singularitat de la jornada.

Amb tot, ahir els pesos pesants dels dos grups contendents ja en van avançar algunes. Els arguments que van exhibir, però, no van ser gaire diferents dels que fins ara havien expressat.

Salmond va difondre, en entrevistes amb diverses cadenes de televisió del Regne Unit, un missatge carregat de lògica: “L'única garantia d'aconseguir més poders és votar sí. Qualsevol altra cosa implica deixar-ho tot en mans dels partits unionistes. I seria molt ximple confiar en promeses d'uns partits sotmesos a la pressió del referèndum.” I una altra raó que exposava per justificar el sí és el mateix procés de devolució. “No hi ha dubte que el Parlament escocès té, des del 1999, un poder que ha estat bo per a Escòcia. Completar el viatge és tenir un Parlament independent.”

Al seu torn, Alistair Darling, cap de la campanya Better Together, assegurava a la BBC que “el millor i més brillant futur per a Escòcia” és mantenir-se al Regne Unit. “Els nacionalistes ens demanen assumir riscos que, simplement, no necessitem. Amb la separació, podem fer un salt en la foscor que posaria els nostres diners, les pensions i els serveis públics en risc.”

Des d'ara mateix i fins a les set del matí del 18 de setembre, moment en què obriran els col·legis electorals, Escòcia i Westminster viuran en plena agitació. Avui, per exemple, l'executiu escocès aplegarà totes les seves dones en una reunió exclusiva femenina del gabinet per picar l'ullet a un sector, les dones, que segons les enquestes és el més refractari a la independència.

Alistair Darling, per la seva banda, serà a Glasgow, en un intent d'assegurar al màxim el vot de la borsa habitual de laboristes, susceptibles, indiquen els sondejos, de donar suport a l'SNP, a causa, entre altres raons, de les moltes promeses incomplertes de l'esquerra britànica quan ha governat a Londres.

Però el que ara es veu com una decisió dramàtica, la història ensenya que no ho és tant. El 1949, al cap de 28 anys que Irlanda es constituís en república i el sud de l'illa s'independitzés del Regne Unit, amb una guerra pel mig, el Parlament de Westminster va passar la Ireland Act per instar el govern de Downing Street a no tractar Irlanda com un “país estranger”. L'Escòcia independent seria, a la pràctica, el millor amic del Regne Unit.

No hi ha dubte que
el Parlament escocès té, des del 1999, un poder que ha estat
bo per a Escòcia. Completar el viatge
és tenir un Parlament independent
L'única garantia de tenir més poders és votar sí. Qualsevol altra cosa implica deixar-ho tot en mans dels partits unionistes
Alex Salmond
PRIMER MINISTRE D'ESCÒCIA
El millor futur per a Escòcia és mantenir-se
al Regne Unit. Els nacionalistes ens demanen assumir riscos que no necessitem
Alistair Darling
CAP DE LA CAMPANYA BETTER TOGETHER
3
partits
unionistes votaran a favor de donar més competències a Escòcia per recaptar impostos si es queden al Regne Unit.

Murray i Salmond

L'any passat, per primer cop en 77 anys, la final de Wimbledon la va guanyar el britànic nascut a Escòcia Andy Murray. Quan l'All England Club celebrava la victòria, la televisió va mostrar la joia de Cameron i de Salmond. Aquest, a més, no es va deixar intimidar per l'etiqueta i va treure una bandera escocesa, que va agitar per remarcar la nació original del guanyador. L'endemà, la premsa de Londres criticava el gest mentre s'apressava a fotografiar Murray sent rebut per Cameron a Downing Street, on el dia anterior s'havia hissat la saltire, la bandera d'Escòcia, en suport de l'esportista. Ahir, gairebé un any després, Murray criticava en una entrevista amb The Times el gest del líder de l'SNP, declaracions que s'han volgut llegir com un refús implícit a la independència d'Escòcia, ja que deia que no li va agradar que fes onejar la bandera a Wimbledon. “En cas que hi hagués una Escòcia independent, no sabria si competiria per Escòcia o per la resta del Regne Unit”, deia Murray, que no votarà en el referèndum, ja que no viu a Escòcia. Però tant el sí com el no busquen famosos que donin suport a la seva causa. El tennista ahir va esmaixar el revés de Salmond.

Darrera actualització ( Dilluns, 9 de juny del 2014 02:00 )