El Punt Avui

Catalunya reobre la guerra amb l'Estat pel dèficit

El Parlament i els partits impulsen noves accions per rebaixar l'1% de sostre que exigeix Madrid

Es reclama que les tres dècimes addicionals que atorga Brussel·les es destinin als territoris

10/06/14 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb el president de la Generalitat Artur Mas Foto: REUTERS.

La guerra pel dèficit entre Catalunya i l'Estat espanyol rebrota. Les institucions catalanes ja han endegat noves iniciatives per exigir la flexibilització del sostre de l'1% del PIB previst per aquest 2014, però, de moment, topen amb una paret, perquè La Moncloa no vol cedir ni un mil·límetre.

L'any passat el govern català va haver de prorrogar elspressupostos perquè es veia incapaç d'elaborar un projecte amb cara i ulls que complís el draconià objectiu de l'1,58% imposat per Madrid. Van ser uns mesos de dura batalla en què la Generalitat i els partits van intentar que La Moncloa donés més oxigen a Catalunya arribant fins a gairebé el 2%, equivalent a un terç del total espanyol. Tots els intents van ser en va, i el panorama per aquest any encara és molt pitjor, perquè l'executiu espanyol va reduir el topall per als territoris fins a l'1%.

Per complir aquesta
exigència, Artur Mas, que ha decidit no fer més retallades, haurà d'aconseguir uns 2.300 milionsd'euros en vendes de patrimoni públic i privatitzacions. Un autèntic maldecap, que la conselleria d'Andreu Mas-Colell encara no sap com resoldrà.

La Generalitat és conscient que cada dècima de més val el seu pes en or –uns 200 milions d'euros– i aquests últims dies ha posat en marxa diversos fronts per intentar convèncer l'Estat espanyol. Els arguments catalans es basen en el fet que la Comissió Europea ha concedit tres dècimes de més a Espanya i li permet arribar fins al 5,8%, però el Ministeri d'Hisenda ja ha anunciat que segurament no necessitarà aquest plus i podrà complir un 5,5% perquè les previsions de creixement són optimistes. És per aquest motiu que Catalunya exigeix que les tres dècimes es puguin repartir als territoris.

En l'últim ple el Parlament va aprovar una moció, impulsada per ERC, en aquest sentit i va reclamar que La Moncloa assumeixi aquest 5,8% i doni un marge més ampli de respir a les comunitats. Concretament fins a un terç de l'objectiu total, és a dir, un 1,9% –això suposaria 1.800 milions de més–. En el text també es criticava que Madrid hagi impugnat l'impost sobre dipòsits bancaris que va promoure el govern de Mas.

Aquesta iniciativa d'ERC es va fer de forma coordinada amb la seva representant al Senat, que va presentar la mateixa moció. La senadora republicana, Ester Capella, va lamentar que el sostre de dèficit impliqui “retallades en l'estat del benestar i pèrdues de drets”. El document va ser rebutjat amb els vots del PP, que va
reiterar que no es revisarà a l'alça aquest indicador. “Resulta que ara ningú té la culpa del dèficit i sembla que es pugui seguir mantenint i creixent indefinidament. Nosaltres creiem que no”, va indicar el senador popular José Luis Vallines.

Més pressió de CiU

Tot i aquest enèsim cop de porta del PP, el grup de CiU al Congrés continuarà plantant cara. La federació presentarà una proposició de llei, que es debatrà en la comissió d'Hisenda, per demanar que Madrid cedeixi les tres dècimes als territoris. “Aquest preuat marge de maniobra que atorga Brussel·les hauria d'atribuir-se a les comunitats per impulsar el creixement i la creació de treball, i també per garantir el manteniment de les prestacions i els serveis bàsics als ciutadans”, indica el portaveu econòmic de CiU a la cambra baixa, Josep Sánchez Llibre.

Hisenda, però, insisteix que no hi haurà cap distinció entre comunitats i que “ni es preveu un escenari de modificació o flexibilització”.

Les comunitats han de tornar 2.100 milions

La Generalitat va tancar l'any passat amb un 1,96% de dèficit, quatre dècimes per sobre de l'objectiu fixat per La Moncloa, que era de l'1,58% del PIB. El govern català, però, va rebutjar parlar d'“incompliment” i va reivindicar el resultat de les retallades que va haver d'aplicar. A part de Catalunya, cinc territoris més van superar el límit: Múrcia, el País Valencià, Castella-la Manxa, Aragó i Navarra.

Demanda judicial contra l'executiu espanyol

Rajoy no vol flexibilitzar el dèficit als territoris Foto: ARXIU.

Al marge de les crítiques, la Generalitat també té en marxa una demanda judicial al Tribunal Suprem contra el govern espanyol perquè el repartiment del dèficit és “desigual i desproporcional”

Darrera actualització ( Dimarts, 10 de juny del 2014 02:00 )