El Punt Avui

El dret de l'autodeterminació

15/06/14 02:00 JOSEP ARACIL I XARRIÉ
La independència de Catalunya hauria d'estar sustentada en la construcció d'una nova societat vàlida per a tothom

En la mesura que ens anem apropant a la possible votació del 9-N, cal prendre consciència que realment el que es vol exercir és el dret d'autodeterminació del poble català, i no el dret de decidir què. Es tracta d'escollir el que una majoria creixent de ciutadans de Catalunya estima més convenient per als seus interessos, apostant per la construcció d'una Catalunya independent. S'ha de tenir molt clar que el dret d'autodeterminació, a tots els llocs del món on s'ha exercit, ha estat promogut pels que aposten per la seva independència, atès que per als que no la volen no té sentit votar, ja els va bé el que tenen. És per això que l'actual moguda pel dret a votar ha d'estar encarrilada a obtenir un vot afirmatiu favorable a la independència. Fer-ho per quedar o millorar com estem ja es va fer amb la votació del darrer estatut d'autonomia, amb els resultats negatius que tots coneixem.

Ara es tracta de votar per la independència de Catalunya, i per fer-ho cal no oblidar la proclamació de la II República, l'any 1931, com a resultat d'unes eleccions municipals que van posar en evidència que la voluntat del poble està per sobre de les lleis vigents, en aquell any totalment vulnerades. L'any 1931 la societat civil estava fortament organitzada, amb un projecte de societat molt avançat, fins a l'extrem que molts dels seus plantejaments van causar admiració en molts països democràtics. En l'actualitat ens trobem davant d'una societat civil desorganitzada, completament desencisada que no creu en res, amb clars símptomes de drogodependència social, promoguda per uns grans mitjans de comunicació venuts als interessos del gran capital, que neguen l'existència d'alternatives pacífiques i positives del sistema capitalista.

 

S'hauria de tenir clar que la possible independència de Catalunya hauria d'estar sustentada en un projecte engrescador, clarament definit, que permetés apostar per la direcció d'un camí cap a un nou espai vital que fes possible la construcció d'una nova societat vàlida per a tothom. Percebre l'atur com un càncer, que tard o d'hora afectarà tota la població, és una de les condicions necessàries per assumir que l'atur estructural crònic, produït per un obsolet sistema capitalista, incapaç de donar feina a tothom, és el principal motiu per apostar per un nou model de producció, que permeti avançar cap a la plena ocupació. És per tot això que la declaració de la independència de Catalunya, tot i ser una qüestió necessària, no és del tot suficient. Caldria començar, ja des d'ara, la lluita contra l'atur com un aprenentatge necessari per enfortir la validesa de la independència, en el segur enfrontament contra l'Estat espanyol, que de cap de les maneres voldrà perdre una de les seves colònies més productives. Una societat per a totes les edats, vàlida per a tothom, hauria de ser capaç de solucionar, o si més no pal·liar, la xacra de l'atur, com una condició imprescindible, que necessàriament hauria de tenir en compte qualsevol proposta per a la creació del nou estat independent de Catalunya, en el marc d'una recuperada idea, la d'una Europa dels pobles, en lloc de l'actual, constituïda pels cada vegada més obsolets estats nació.

 

Totes aquestes reflexions servirien de ben poc si no acabessin posant sobre la taula una proposta elaborada des del Moviment Sènior, amb el títol d'Autosuficiència territorial, que vol donar respostes a molts dels reptes esmentats i que es troba a la nostra pàgina web www.aturats40.net. 

Darrera actualització ( Diumenge, 15 de juny del 2014 02:00 )