El Punt Avui

“El remei és un canvi de marc”

cicle L'economista Germà Bel, protagonista del Moment Zero pas L'expert en infraestructures insta a planificar pensant en “què es necessita” i no en “què té el veí”

26/06/14 02:00 BARCELONA - ANNA SERRANO

Es confessa cansat de parlar d'infraestructures. I ho argumenta fàcilment i ràpidament: “És molt esgotador parlar del que no té remei a Espanya. El remei és un canvi de marc.” Així ho pensa l'economista i expert en infraestructures Germà Bel, encarregat ahir de la conferència col·loqui Moment Zero, organitzada per El Punt Avui, l'entitat Moment Zero i El Born Centre Cultural. A l'espai, més d'un centenar de persones van seguir la xerrada, que portava per títol Radialitat, centralitat i centralització.

L'economista va diferenciar l'estructura de l'Estat espanyol de la de Catalunya perquè, en el primer cas, es tracta d'“una radialitat no natural forçada per la política amb objectius econòmics” en què l'administració pública s'ha de fer càrrec del gros dels costos d'unes infraestructures –les de l'entorn de Madrid–, ja que no n'hi ha prou amb el desemborsament que hi fan els usuaris. A Catalunya, la situació és la contrària. Com que dos terços de la població es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona i els voltants, són els usuaris els que sufraguen les infraestructures. “És totalment diferent, no respon a la mateixa estructura territorial”, constatava. A Catalunya, “hi ha tanta activitat que les vies es poden fer pagant els usuaris”, afegia.

“Què necessito?”

Pensant en un estat propi, l'economista i autor dels llibres Espanya, capital París i Anatomia d'un desenganyrecomanava observar “com es gestionen les infraestructures als països que tenen èxit” i canviar de paradigma. Passar del “què no tinc?” al “què necessito?”, una pregunta, la segona, que hauria d'anar acompanyada d'una reflexió sobre “per a què” s'utilitzarà. “És igual, el que tingui el meu veí. No n'hi ha prou amb tenir un aeroport per tenir avions”, avisava.

En un eventual procés d'independència, hi hauria d'haver “un repartiment d'actius i passius” amb el qual es determinaria quines infraestructures passen al nou estat. Era la resposta a un dels presents, que demanava si el port de Barcelona seria català o espanyol. Hi va haver moltes preguntes sobre una Catalunya independent. Bel es va mostrar convençut que es podrien pagar les pensions, ja que “es tindria més capacitat de la que es té ara en termes comptables”, i que “tindríem unes institucions millors, que no ens tractarien com súbdits”. Però el benefici, pensa, no només seria per a Catalunya, sinó també per a l'Estat espanyol. “Si Espanya s'emancipés de Catalunya, probablement el gran factor de competència sobre Madrid desapareixeria. Això permetria desangoixar la política pública” i planificar millor.

El 30S, Forcadell i Casals

I s'hi arribarà? A menys de cinc mesos del 9-N, Bel veu més factible que fa un temps que es faci la consulta. La supedita a la gent. I es pregunta què farà el govern espanyol per impedir-la més enllà d'amenaces. Les del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que un estat català seria “un terreny adobat per al terrorisme”, li semblen pròpies d'un “personatge isabelí” o de protagonista d'una pel·lícula de Pedro Almodóvar. Li interessa més el titular d'Exteriors, José Manuel García Margallo, de qui diu que parla per a la resta d'Espanya –no per als catalans– com a representant d'un Estat que combat els canvis amb rigidesa. “Els països petits, en canvi, no poden aspirar a tancar-se”, alertava.

El que va ser diputat del PSC entre el 2000 i el 2003, també es va referir a la crisi dels socialistes. Per l'economista, la formació pateix “un error de diagnòstic” que parteix del fet que els seus dirigents “tenen clars uns punts i no s'adonen que els seus afiliats, no. No s'han adonat que el seu electorat va per un altre cantó”.

Bel era el darrer ponent del Moment Zero abans de l'estiu. El cicle es reprendrà el 30 de setembre amb les presidentes de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals.

LES FRASES

No dic que el sistema espanyol sigui dolent perquè és radial, sinó que la seva radialitat no és natural, l'ha forçat la política amb objectius econòmics
És igual, el que té el meu veí. No hi ha prou amb tenir un aeroport per tenir avions. L'important és «què necessito» i «per a què ho necessito»
Al PSC una majoria de dirigents tenen clars uns punts i no s'adonen que els seus, no. Cometen un error de diagnòstic
Darrera actualització ( Dijous, 26 de juny del 2014 02:00 )