El Punt Avui

Recta final de la llei de consultes

Els partits ultimen el redactat del text que donarà empara al 9-N per poder-lo aprovar al setembre

El govern estudia que puguin votar els catalans residents a la resta de l'Estat

28/06/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU

Mentre s'escalfa el debat polític, el redactat de la nova llei de consultes no referendàries, sota l'empara de la qual s'ha de convocar la consulta sobiranista del 9 de novembre, es va obrint camí al Parlament, i ha entrat ja en la fase final, un cop ha superat els principals esculls entre partits.

La ponència que se n'encarrega, amb diputats de tots els grups tret de C's, ha intensificat els treballs en les últimes setmanes i ahir va acordar establir tot just dues sessions més, divendres vinent i una extra l'11 de juliol a mode de repàs final, per poder dur-la el dia 16 a la comissió d'Afers Institucionals, que n'ha d'emetre l'últim dictamen abans que el ple en faci l'aprovació final, previsiblement a principi de setembre. Enmig, el text es durà a la revisió del Consell de Garanties Estatutàries, per al qual l'agost és un mes hàbil. Quan estigui aprovada, a més, la llei no requerirà cap reglament específic per poder-se desplegar.

Un cop definit que la base censal principal seran els majors de 16 anys inscrits al registre de població de Catalunya que l'Idescat renova regularment –l'ús del qual només està limitat per la llei d'estadística i la de protecció de dades, que en permet la utilització sempre que hi hagi una empara legal–, la nova llei permetrà que s'ampliï a altres col·lectius, que podran conformar un registre de participació diferent en funció del tipus de consulta que es vulgui –en poden organitzar el govern, el Parlament, els ajuntaments, els ciutadans per iniciativa popular, i fins i tot els consells comarcals i els de vegueria, quan es creïn–, segons es fixi en cada decret de convocatòria. Així, a la base censal inicial podran afegir-s'hi els catalans que viuen a l'estranger –que s'hauran de registrar prèviament en un cens específic– i tots els immigrats majors de 16 anys que s'apuntin en un altre registre ad hoc, fet que fa que la llei sigui pionera a Europa.

En aquest cas, això sí, no hi ha acord encara en l'arrelament; és a dir, en el temps mínim exigit de residència legal perquè puguin votar, que podrà variar també segons el tipus de consulta. CiU voldria que fos un any per als comunitaris i tres per a la resta, mentre que ICV i el PSC –que possiblement donarà suport a la llei, tot i que entén que no servirà per convocar el 9-N– són partidaris de reduir el temps al mínim, i ERC, de trobar un termini intermedi. En tornaran a parlar, però és possible que encara n'arribin esmenes vives al ple.

Catalans a Espanya

La ponència va obrir ahir una porta a la possibilitat, defensada pel PP, tot i que probablement votarà contra la llei, que també puguin votar els catalans que viuen a la resta de l'Estat espanyol, més de 408.000 segons el padró de l'abril. El fet que, legalment, perdin el veïnatge administratiu i, per tant, la condició política de catalans quan marxen feia gairebé impossible que es trobés un mecanisme per incorporar-los a la base censal, però ara s'ha decidit explorar la via del veïnatge civil, que es conserva durant deu anys, a efectes del dret civil, sempre que a partir del segon l'afectat no hagi decidit canviar-lo a la nova comunitat de residència. A partir del desè any, s'ha de demanar expressament de conservar-lo. La ponència ha rebut un informe jurídic del lletrat, que s'ha passat al govern perquè l'estudiï, que explora les possibilitats d'incorporar aquest col·lectiu al registre de participació de certes consultes. D'entrada, no es veu fàcil per la complexitat d'haver d'acreditar aquesta condició, tot i que està oberta la possibilitat que es creï un registre voluntari similar al que funcionarà per als catalans a l'exterior i els immigrats.

Vot “per dipòsit”

A banda de les habituals modalitats de vot presencial i per correu, la llei facultarà la possibilitat d'emprar el vot electrònic, tot i que s'admet que serà difícil pel cost i les complicacions tècniques per assegurar el sistema, que es pugui implantar amb vista a una consulta general com la del 9-N. Per això s'ha entrat a debatre, tot i que no hi ha consens en aquest punt, una quarta opció: la del “vot per dipòsit”, que consistiria a deixar obert un termini de deu o quinze dies per poder votar en qualsevol delegació de la Generalitat, a l'interior o a l'exterior, prèvia acreditació amb la documentació necessària, en sobres segellats que s'incorporarien a les urnes el dia de la votació.

LES DATES

11.07.14
Es farà
l'última reunió de la ponència de la llei de consultes, una setmana més tard del que s'havia anunciat.
16.07.14
N'emetrà
el dictamen la comissió d'Afers Institucionals, l'últim tràmit abans de dur-la al ple, a principi de setembre.

Campanya des de la convocatòria

La ponència va arribar ahir a acords sobre “la campanya i el debat públic”, com s'anomena la campanya electoral, que no tindrà un límit temporal i que podrà començar ja des del moment que se signi el decret de convocatòria. A més, es va tancar l'entesa sobre el sistema de garanties, que el PP critica que és excessiu i que és calcat al de la ja existent llei de consultes populars per via de referèndum. Segons el disseny final, a més de la comissió de control, les comissions de seguiment territorials i les meses electorals, podran controlar també el procés les organitzacions que reclamin ser acreditades com a part interessada. Per exemple, les que defensin el sí i sí, el sí i no o el no el 9-N.

Hi ha acord també sobre els 90 dies que poden passar com a màxim entre l'acord institucional i el decret de convocatòria d'una consulta. Després, falta definir –la forquilla és entre 30 i 50 dies– en quin termini màxim s'ha de realitzar. La setmana que ve falta tancar temes menors, com ara les disposicions finals i transitòries o la impossibilitat que una consulta coincideixi amb períodes electorals.

Darrera actualització ( Dissabte, 28 de juny del 2014 02:00 )