El Punt Avui

Els EUA, diplomàcia pràctica

02/07/14 02:00 -

L'ambaixador dels EUA a l'Estat espanyol va donar ahir un exemple de política exterior pràctica que potser no està gaire en sintonia amb l'habitual llenguatge enrevessat de la diplomàcia internacional. El pragmatisme és una eina poc expressada en públic però força utilitzada en les relacions exteriors perquè tots els analistes saben que pots intentar evitar una situació fins que la situació és tan madura que el canvi consisteix a adaptar-s'hi o limitar-se a observar. Els Estats Units són una potència que va començar a bastir la seva hegemonia en el panorama internacional justament fa un segle, quan la vella diplomàcia europea va ensorrar-se en una guerra mundial lamentable. En un segle, els americans han bastit equilibris, en altres ocasions n'han trencat i molt sovint han observat de manera distant, però mai desinteressada, l'evolució dels canvis polítics al planeta.

És indiscutible que el procés català és actualment en l'agenda mundial perquè el moviment sobiranista no només visualitza una opció política real, i unes conseqüències hipotètiques que afecten un estat gens menyspreable en dimensions i pes com és l'espanyol, sinó que també representa una experiència força singular de secessionisme basat en la democràcia de masses, l'acció pacífica i el nacionalisme integrador. Totes aquestes variables fan que el cas no pugui despertar altra cosa que interès. James Costos no va mostrar-se ahir ni favorable ni contrari al procés català, però va dir una cosa tan simple com que els interessos econòmics dels EUA s'adaptaran a les circumstàncies. Vivint en un món lliure i venint d'un país impecablement democràtic com és Catalunya, les coses no poden ser d'altra manera.

Darrera actualització ( Dimecres, 2 de juliol del 2014 02:00 )