El Punt Avui

Pragmatisme nord-americà

L'ambaixador dels EUA a l'Estat desdramatitza una hipotètica independència catalana i diu que les empreses s'hi adaptarien

Ha d'aclarir després que és un afer intern

02/07/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
el punt avui

Que els Estats Units mantinguin el discurs oficial que el procés sobiranista català és un afer intern de l'Estat espanyol no treu que no el segueixin de ben a prop, i des de fa temps. El seu ambaixador a l'Estat, James Costos, no es va estar ahir de reconèixer que el govern nord-americà està “mirant amb interès” el que passa a Catalunya i que observarà “l'evolució dels esdeveniments”, però va fer un pas més i va donar per plausible la hipòtesi de la independència en afirmar que les empreses del seu país “s'hi hauran d'adaptar” si s'acaba produint. “Veurem què passa”, va tancar, expectant.

Amb aquesta naturalitat desdramatitzava Costos la possible escissió, i de passada desmuntava un dels eixos del discurs de la por espanyol, el de la fuga de capitals d'un eventual estat català, amb l'afegit que ho feia a Madrid, en un esmorzar informatiu de la Tribuna Foro España Internacional en què, per cert, no hi havia ningú del govern estatal, i davant d'un auditori que li preguntava sobre la posició nord-americana respecte al procés català amb l'esperança que, com va fer el president Barack Obama en una visita fa uns dies a la Gran Bretanya en ser interrogat pel procés escocès, es decantés explícitament per la unitat. “Tot líder empresarial ha de pensar en el seu futur; els entorns canvien i, si les coses canvien, les empreses s'hi adaptaran”, concloïa, en canvi, Costos, que, abans de ser nomenat tot just l'agost passat, era vicepresident d'una gran companyia, la multinacional de la comunicació HBO.

És evident que la posició de l'ambaixador, que ja havia aixecat suspicàcies quan al novembre va ser rebut per Artur Mas al Palau de la Generalitat i per Núria de Gispert al Parlament, no va caure gaire bé a Madrid, on mai ha estat ben vist per la seva posició contra les curses de braus, i per tant favorable a la llei catalana que les prohibeix. I és que Costos també és un destacat dirigent de The Human Society, la principal organització de protecció dels drets dels animals dels Estats Units.

Si bé no va transcendir cap declaració pública contra les seves paraules, el mateix ambaixador va haver de matisar a la tarda el que havia dit al matí, si bé en cap moment se'n va desdir. Ho va fer al Twitter, on va piular que és “desafortunat que alguns hagin malinterpretat” la seva posició sobre Catalunya, que no és cap altra que considerar-la “una qüestió interna” de l'Estat.

Silencis diplomàtics

En tot cas, les paraules de Costos alimenten les especulacions sobre una hipotètica simpatia dels Estats Units vers l'aspiració catalana de votar. Es diu que els silencis en diplomàcia de vegades són més valuosos que les declaracions, i ja va ser molt explícit, per exemple, que el mateix Obama callés a la Casa Blanca, davant Mariano Rajoy, quan un periodista va preguntar sobre el procés català en una visita oficial al gener, i encara més tenint en compte la seva recent declaració contra la independència d'Escòcia, a qui reconeix, això sí, el dret d'autodeterminació. I és que la posició del seu tradicional aliat britànic –David Cameron ja va dir fa un any, en referència a Catalunya, que “no es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat”, i que “cal deixar que la gent decideixi”– també és un factor clau per a la posició que fixin els Estats Units.

També al gener, un dels assessors d'Obama en matèria de defensa, Ben Rhodes, augurava a Catalunya Ràdio que hi haurà “un procés de revisió” de l'organització política dels estats, i que “al final cada país i cada grup de població prendran les seves decisions”. Una posició que s'acosta a la que el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va expressar el 2013 en una visita a Andorra: “Tots els problemes s'han de resoldre amb mitjans pacífics i amb diàleg, respectant les aspiracions genuïnes dels pobles”, deia. Entre el degoteig de suports, a l'abril la internacional liberal va aprovar un text a favor de la consulta que insta els governs a pactar-la. Els grups dels verds i l'esquerra europea també hi són favorables.

El govern català, caut

En tot cas, els contactes del govern, que no és partidari de pronunciaments públics de l'exterior en cap sentit, continuen regularment i amb discreció. El mateix conseller de la Presidència, Francesc Homs, evitava ahir valorar les paraules de Costos, si bé creu que constaten quina és la “percepció” del món econòmic vers el procés, i que Catalunya manté “grans atractius”, tot i el debat. “La realitat desfà els titulars”, deia, en al·lusió a les dades d'inversió exterior.

Els grans mitjans anglosaxons han donat ampli ressò, des que va esclatar el 2012, al procés català, que han assimilat a l'escocès i el quebequès, i alguns han editorialitzat fins i tot a favor d'una consulta pactada, contraposant-lo per exemple així al conflicte de Crimea, tot i els esforços del govern espanyol.

LES FRASES DE COSTOS

Els entorns econòmics canvien i, si les coses canvien, els empresaris s'hi adaptaran. Qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur
Per descomptat és una qüestió interna, però estem molt interessats en el que està passant, i observem l'evolució dels esdeveniments

Nou informe de la sectorial de defensa de l'ANC

Els afers estratègics i militars són uns dels que sens dubte més poden pesar en el reconeixement d'un eventual estat català pels Estats Units i en general pels països de l'OTAN. Tot just ahir es va fer públic un nou informe en la matèria de la sectorial de defensa de l'Assemblea Nacional Catalana, que planteja la hipotètica divisió naval d'un exèrcit català, d'unes 2.000 persones, que controlés les aigües territorials. El document proposa crear una acadèmia naval per formar futurs caps, amb l'ajut fins i tot d'altres estats, com ara el Regne Unit. També parla d'una patrulla litoral per a tasques de salvament i vigilància, i de teixir aliances amb institucions internacionals que treballen en la defensa del Mediterrani. La mateixa ANC ja va aclarir ahir, en una nota al web, que és un document de la sectorial que “no necessàriament” coincideix amb la posició oficial de l'entitat, que decideix el secretariat o l'assemblea.

Darrera actualització ( Dimecres, 2 de juliol del 2014 02:00 )