Duran proposa

La proposta del líder d'Unió no és un partit nou; és una nova manera de fer política

La Vanguardia en català | 03/07/2014 - 00:00h


Fernando Ónega


Bon dia, regeneració. Regeneració democràtica. Després de tant reclamar-te, apareixes a l'horitzó. Apareixes confusa, certament. Pocs s'atreveixen a definir-te. Pel senyor Rajoy, per exemple, ets una barreja de conservació de poder local i reducció d'aforats. Per d'altres ets un crit: partits polítics, traieu les vostres sospitoses mans de la nostra vida. Per força gent, una reforma de la Constitució en brut, sense aclarir quin ha de ser el canvi. I per la majoria, una necessitat urgent d'airejar la vida pública, netejar-la i aconseguir que el ciutadà recuperi la confiança perduda. Aquest és el favor que li va fer l'aparició de Podem: insinuar que el descontentament pot assaltar els palaus d'hivern, posar la por al cos als instal·lats i provocar una reflexió col·lectiva sobre l'estat de la democràcia.

De tots els diagnòstics, potser el més profund ha estat el que ha fet Josep Antoni Duran Lleida aquest cap de setmana a Caldes de Malavella. Parlava d'Unió per proposar-li objectius nous, però val per a qualsevol força política. Parlava de Catalunya, però és aplicable al conjunt d'Espanya. I m'atreveixo a interpretar el seu pensament. El conjunt de crisi política, financera, econòmica, social, territorial, institucional i de lideratge ens situen davant un canvi d'època. Les solucions de sempre no serveixen per als reptes actuals. El model de representació deixa fora importants sectors de la societat. I, com a conseqüència, s'escampa la impressió que els partits tradicionals no resolen els problemes de la societat.

Davant d'això, l'esquerra s'avança, recull el malestar i es presenta com a gran renovadora. La dreta ofereix remeis parcials, de vegades estadístics, però sense solucions socials. La confrontació de les dues opcions, a mesura que es radicalitzen, pot donar lloc a un nou frontisme els símptomes del qual surten en l'actualitat diària. I entre totes dues queda la immensa capa popular que podríem anomenar no alineada, les classes mitjanes empobrides, la majoria que no és silenciosa, però està silenciada pel fragor dialèctic dels contrincants i l'atenció mediàtica que provoquen. I no troba on agafar-se. "Avui, ha dit Duran Lleida, tot és vell i no serveix".

La frase, inspirada en Gramsci, és desoladora. Davant d'això, la proposta del líder d'Unió és crear un espai de centralitat obert a tothom i capaç de donar a la societat el que la societat reclama: més participació, més qualitat democràtica, obertura de llistes, nova llei electoral, neteja ètica, entesa a través del diàleg, correcció de desigualtats. No és un nou partit. És una nova manera de fer política, vàlida per a Catalunya i el conjunt de l'Estat. Crec que mereix, almenys, que es debati i que CDC no la rebutgi per allò que "el centre és el procés sobiranista". Hi hauria d'haver un temps per a cada cosa, deia l'Eclesiastès.