El Punt Avui

El PSOE no es mou de Granada

Sánchez i Madina no van més enllà del text que promou uns retocs limitats de la Constitució

Pérez Tapias avala una consulta legal

04/07/14 02:00 MADRID - MONTSE OLIVA
El madrileny i el basc han anat rectificant quant a la posició catalana

Noves cares al PSOE, però amb uns discursos encotillats pel que fa al model d'estat. La declaració de Granada –que proposa una reforma light de la Constitució– continua sent el full de ruta de Pedro Sánchez i Eduardo Madina, els dos candidats amb més possibilitats d'ocupar la cadira d'Alfredo Pérez Rubalcaba per intentar apaivagar la demanda generalitzada per celebrar una consulta i els vents independentistes que bufen a Catalunya. Des que ha començat la campanya, tots dos han fet intents de desmarcar-se del guió oficial, però n'han sortit escaldats. Els diversos aparells territorials del partit, sobretot l'andalús, no es volen moure ni una engruna del text de Granada –malgrat que bona part dels seus artífexs, Rubalcaba, José Antonio Griñán i Pere Navarro, han desaparegut de la primera línia– i a cap dels dos candidats els convé anar trepitjant l'ull de poll dels que veritablement manen al PSOE.

Madina ha fet l'impossible perquè s'oblidi que el 16 de juny passat, en una entrevista a la cadena SER, va dir que no li semblava malament una consulta “legal i pactada”. L'endemà admetia “l'error” i insistia que l'únic referèndum possible és el que “legalment” preveu la Constitució, i que és el que inclou tots els espanyols després d'una reforma de la carta magna. Res d'admetre el dret a decidir, que sí que ha defensat el PSC, insistia. Després del “malentès”, Madina tornava a Granada amb la intenció de no sortir-ne mai més.

I mentre el diputat basc feia esforços per autocorregir-se després de l'estirada d'orelles que havia rebut en privat, el madrileny Sánchez sorprenia apropant-se a les tesis catalanes. En una visita a Barcelona a finals de juny, proclamava el caràcter nacional del territori, defensava un federalisme asimètric i, sobretot, obria la porta a una mena de tracte fiscal “especial”, que ja va precisar que no havia de ser com el basc o el navarrès.

Tocar-li el crostó

Les seves declaracions també van generar un daltabaix en territoris com ara Andalusia i Castella-la Manxa –dos dels puntals de la seva candidatura– i l'endemà mateix el madrileny al·ludia a “possibles confusions” i s'aferrava al document de Granada per constatar que aquest és l'únic pacte possible amb Catalunya. Un text en què val a dir que l'assumpte del finançament queda en una simple referència a l'ordinalitat (que els territoris que més aportin no quedin per sota en el repartiment dels recursos de l'Estat). La qüestió, doncs, és ambigua, però va servir a Navarro per afirmar que s'havia avançat força. Així mateix, Ferraz i Andalusia subratllaven que no s'havia fet cap concessió.

El tercer en discòrdia, José Antonio Pérez Tapias –el més veterà en política, si bé el que té menys possibilitats de convertir-se en el proper secretari general del PSOE–, és el que té una visió més oberta del procés i el que proclama sense embuts que el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya és impulsar una consulta legal abans d'engegar qualsevol reforma federal que, en tot cas, va més enllà de les tesis dels seus contrincants, ja que admet la “plurinacionalitat” de l'Estat i un règim fiscal específic per a Catalunya.

Pérez Tapias –que en l'últim minut es va aconseguir colar a la cursa per liderar el PSOE– viu, curiosament, a Granada, la ciutat on el 6 de juliol de l'any passat es va firmar el document que s'ha convertit en la Bíblia del socialisme i en què es proposa el reconeixement i la defensa de la diversitat i les “singularitats” de territoris com el català. Però l'actual degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Granada no va participar a l'hora d'elaborar-la i, per tant, no se'n sent partícip ni deutor. Admet que el seu model d'estat mai no ha agradat a l'aparell socialista, i si bé anys enrere hi va haver un primer intent d'aproximació a través de la Fundació Alfonso Perales per elaborar un document de base federal, Ferraz mai més no el va convidar a discutir sobre la qüestió. Ara bé, considera que, malgrat que el document de Granada és insuficient, és en si mateix un avenç, atès que el PSOE mai no havia acceptat tocar la Constitució.

Pérez Tapias és un destacat membre del corrent Esquerra Socialista (IS), una branca crítica del PSOE que el zapaterisme i, més tard, el mandat de Rubalcaba van desterrar de les institucions i dels òrgans de direcció del PSOE. Després de passar pel Congrés, l'aspirant es va acabar refugiant en la docència. Ara, però, IS considera que ha d'aprofitar el moment d'incertesa que viu el partit per revitalitzar el seu projecte i per convertir-se en un moviment amb capacitat d'influència al PSOE, malgrat que mai no sigui majoritari. Pérez Tapias, de fet, constata que les seves idees sobre Catalunya no són les més esteses, però creu que una part del partit les comprèn.

Des de fa temps, la declaració de Granada és la posició dels socialistes de
tot Espanya
Eduardo Madina
DIPUTAT DEL PSOE PER BISCAIA
L'Espanya federal per la qual aposto és la de la declaració de Granada; és aquella
en què em reconec
Pedro Sánchez
DIPUTAT DEL PSOE PER MADRID
Darrera actualització ( Divendres, 4 de juliol del 2014 02:00 )