Els mercats i el procés

El món financer aposta per un acord i descarta la independència de Catalunya

La Vanguardia en català | 06/07/2014 - 00:00h


José Antonio Zarzalejos

El rumor que serpenteja pels cercles madrilenyes segons el qual els mercats financers "estan tranquils" i sense presentar "alteracions" per la perentorietat i gravetat de la qüestió catalana, s'atribueix, segons qui sigui l'interlocutor, a dues raons oposades. Per uns, els inversors -aquests que manegen els ressorts de la prima de risc i les posicions en borsa-, no estan preocupats pel conflicte que podria desencadenar-se aquesta tardor a Catalunya "simplement perquè no li atorguen credibilitat". Més encara, després que hagin descomptat amb un nivell de certesa sorprenent que "Escòcia continuarà al Regne Unit" el 18 de setembre vinent. Per altres, les raons de la quietud financera són ben diferents: s'haurien greixat alguns mecanismes de contacte entre Madrid i Barcelona i es confia en una aproximació de posicions que impliqui l'ajornament sine die de la consulta prevista per al 9-N, consideració aquesta en línia amb l'expressada pel president del Sabadell, Josep Oliu, que descarta la independència i aposta per un acord.

Les cometes del paràgraf anterior es corresponen amb converses amb un membre del Govern -no ministre, però concernit per aquest assumpte- i un alt gestor financer català però amb residència a Madrid. Per resumir-ho: des de l'Executiu es continua constatant que la qüestió catalana no obté suports exteriors ni provoca inquietuds internacionals per l'actitud ferma del Gabinet de Rajoy; des d'instàncies empresarials s'està apostant per un pròxim gest de distensió que els mercats han descomptat mostrant-se calmats i sense donar cap senyal d'alarma. No hi ha manera de casar les dues versions -la política i la financera- excepte en un extrem que és objectiu: resulta del tot cert que els indicadors de l'economia -fins i tot els que es denominen avançats- no presenten signes de desassossec o d'inquietud. Més encara: no falten persones amb responsabilitats en la matèria que auguren que la nostra prima de risc podria baixar en picat els propers mesos, senyal inequívoc de confiança en el futur immediat.

Des del Govern i el Partit Popular s'estudia la idea que, davant les enormes dificultats que planteja a la Generalitat la gestió d'una consulta que seria il·legal, acabarà per formar-se a Catalunya una minoria de bloqueig social i política que frenaria l'aventurerisme d'una declaració unilateral d'independència. L'article de Miquel Iceta a La Vanguardia de diumenge passat ("La primera via") es considera en la mateixa esquerra espanyola com un plantejament molt encertat. Així, la reforma de la Constitució no seria la tercera via, sinó la primera i única possible per donar sortida al repte secessionista que, com assegura el previst nou primer secretari del PSC, "no porta enlloc". Sí que ho faria, en canvi, una aposta decidida "per un pacte fiscal solidari" o "una reforma constitucional" com planteja sense embuts Miquel Iceta. Creixen dues línies d'opinió: persistir en la convocatòria d'una consulta el 9-N és una irresponsabilitat, tal com ha denunciat la maltractada Societat Civil Catalana després de la seva entrevista amb el president Mas, i la millor opció és ofertar-se mútuament una treva per explorar alternatives diferents al tot o res que signa la relació entre Madrid i Barcelona.

En tot cas, el Govern estaria en disposició de resistir en tant que el perfil dels mercats davant el procés sobiranista sigui l'actual. El Gabinet espera que durant aquest mes de juliol i a la tornada de vacances hi hagi bones notícies: millora sostinguda de l'ocupació, creixement del PIB, posició rellevant a Europa (una comissaria per a Cañete i Guindos al capdavant de l'Eurogrup, encara que sigui temporalment), adequació de la reforma fiscal a un millor tractament de les classes mitjanes i iniciatives de sanejament polític entre altres reformes. La presència a Madrid de Wolfgang Schäuble, ministre de Finances alemany, avalant les últimes mesures del Govern espanyol, ha reforçat aquest quadre de situació. Malgrat tot, atenció a les paraules del catedràtic López Basaguren: "La confiança cega i exclusiva en línies de defensa pretesament inexpugnables ha provocat grans desastres històrics".

En tot aquest plantejament sobrevola una incògnita: la d'Artur Mas. Una incògnita que es formula en versions diverses: si té vida política o l'ha amortitzat; si disposa d'auctoritas per reencarrilar la situació; si CiU aguantarà unida o es disgregarà; si CDC i ERC continuaran juntes o separades i si Barcelona -un fortí que tants volen assaltar- resistirà o no el maig sota la capitania escapçada de Xavier Trias.