Un centre per refer

No perdre pistonada del centre polític passa per enterrar el vell immobilisme dels partits tradicionals

La Vanguardia en català | 06/07/2014 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan

El centre, en geometria, és el punt que es troba al mig d'una figura. Si fos un segment, CiU hi seria físicament gairebé a sobre. En l'última enquesta del CEO els catalans situen la federació nacionalista en un 5,64 en una escala del 0 al 10, d'esquerra a dreta, però la mitjana que defineix els catalans està molt més a l'esquerra, en el 3,62. Clara esquerra. La situació no és nova per a CiU ni aquest desfasament va afectar mai la defensa del seu corpus ideològic. Durant dècades, els nacionalistes catalans van exercir amb solvència, fins i tot des de l'oposició, com a pal de paller electoral d'una societat que es definia així mateixa molt més progressista del que els seus vots indicaven una vegada i una altra. A més, el paper de CiU era clau a Madrid i eren molts els que presumien des de la federació d'aportar centralitat als successius governs de PSOE i PP.

Ara, sense perill de malinterpretar les paraules de l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, es pot afirmar, com va fer James Costos, que les coses canvien i cal adaptar-s'hi... i no és només una qüestió interna (dels partits).

Des de fa dos anys, la geometria política catalana té un particular centre de gravetat en la reivindicació d'una consulta; i la centralitat es defineix ara partint de paràmetres que no tenen res a veure, per exemple, amb els que van servir perquè CDC transités del pal de paller de Jordi Pujol a la Casa Gran del catalanisme d'Artur Mas, o el PSC insistís fins a la sacietat a definir-se a si mateix com el partit que més s'assembla a Catalunya. Fins a la crisi d'avui.

La centralitat, qui sap si el centre, se situa indefectiblement en el procés sobiranista perquè allà l'han posat el consens a favor de la consulta de CDC, Unió, ERC, ICV i la CUP. I és on va decidir abandonar-la el PSC. Ho demostren totes les enquestes en assenyalar que almenys tres de cada quatre catalans volen votar sobre el futur de Catalunya.

No perdre alhora pistonada del centre polític passa per enterrar el vell immobilisme dels partits tradicionals. Per fer front al repte dels qui aspiren a mantenir aquest espai cal fer coincidir en un punt a una gran majoria de forces socials, forjar un altre centre de gravetat, més enllà de la consulta a Catalunya, i posar en equilibri una gran majoria. Amb el certificat del resultat electoral de les europees, hi ha qui ja assumeix sense embuts el final del modus vivendi dels partits i la necessitat de donar respostes a la crisi institucional, política, econòmica i social que avui porten a injuriar qualsevol que faci de la política una professió. Les proves que ho justifiquen són titular diari: il·lustres malversacions de fons públics, intents de compra de regidors, sospitoses dietes per a alcaldes, corrupteles generals i locals... encara que un partit per l'altre, tot està per fer, o refer...