Opinió | DEBAT. Els reptes educatius /

Quina és la llengua vulnerable?

Edició impresa Opinión | 08/07/2014 - 00:00h

Carme Alcoverro


Mai ens hauríem imaginat, fa només uns quants anys, una manifestació de desenes de milers de persones en defensa de l'escola catalana, i contra la llei Wert. Moltes d'origen familiar de parla castellana, que van conèixer de primera mà els beneficis de la immersió. La fragilitat del català a les grans ciutats, especialment a les perifèries, és un fet, i avui molts nens només senten i parlen català a l'escola. I diria que fins i tot quan parlen amb els mestres.

La darrera enquesta sobre usos lingüístics ens diu que l'ús social del català s'ha reduït considerablement d'ençà de l'any 2003 (avui es declaren parlants habituals en castellà un 50,7% respecte un 36,31% en català). No sabem quin és l'ús oral del català a les escoles (a l'aula durant les activitats en equip, al pati i als passadissos). La percepció que tenim és que la llengua de relació majoritària entre els nens, i sovint en la relació informal amb el professorat (més a l'educació secundària que no pas a la primària) és el castellà.

Un estudi del 1997/98 de la Universitat de Barcelona (abans de l'arribada de la immigració) fet a 6è de primària ja revelava que el català era la llengua vehicular però no la llengua d'ús (al pati, per exemple, el parlava un 40%). A més, a les proves d'Ensenyament no s'avalua la llengua oral. I, a la pràctica, molts alumnes acaben l'ensenyament obligatori als 16 anys amb un coneixement oral del català insuficient per servir-se'n amb naturalitat. S'ha de comptar, a més, amb el retrocés que, acabada l'escola, es produeix en aquells que es mouen en entorns on no necessiten el català.

Al llarg dels anys, els atacs han estat sistemàtics a l'empara d'una llei "superior" (l'obligació constitucional de saber castellà i no català). I malgrat tot hem bastit, i aguantat, un edifici que es vol enderrocar, com s'està fent a les Illes i al País Valencià (El darrer disbarat: el premi de 6.057 euros que haurà de pagar la Generalitat a qui demani l'ensenyament en castellà en una escola privada). Això no hauria d'emmascarar la realitat de l'ús social del català dins i fora de l'escola. Per això, la comunitat educativa, que sap de primera mà quina es la llengua vulnerable, es va manifestar massivament.