Una barbaritat

Què punyetes és això? S'han tornat tots 'jutgeflautes' i els ha donat per carregar-se el sistema?

La Vanguardia en català | 09/07/2014 - 00:00h


Pilar Rahola | 

En casos com aquests, l'idioma és generós en expressions coloristes.

Podria expressar la meva perplexitat dient que m'he quedat esmaperduda, bocabadada, i una infinitat de sinònims més eloqüents. Però el cert és que no cal perdre's pel jardí de l'idioma per dir que aquesta sentència és una barbaritat. "Una barbaritat jurídica", ha afegit Duran Lleida, però personalment li trauria l'adjectiu, perquè és una sentència de substantius grossos, dels que marquen època en la gramàtica esotèrica de la judicatura. Una barbaritat i un insult a dues estructures bàsiques de la sobirania d'un poble: el seu Parlament i el seu cos policial.

De manera que el primer que es pot dir, després de llegir la sentència absolutòria de l'Audiència als encausats pel setge al Parlament, és que aquest tribunal s'ha rigut dels diputats catalans, de la seva dignitat i de la seva seguretat física. I pel camí li ha donat lliçons a un cos policial de com s'ha de preparar un dispositiu per garantir la seguretat de ses senyories. És a dir que, a més de jutges, són experts en seguretat. Tot això sumat i rubricat pel ponent de la sentència, senyor Ramón Sáez Valcárcel, les simpaties ideològiques del qual, segons les tertúlies dels Madriles, s'asseuen a les natges de l'esquerra plural. O, si més no, va ser IU qui el va col·locar en el Consell del Poder Judicial. Sigui, doncs, per la seva mirada guenya cap a una banda de la ideologia, sigui per convicció professional, o sigui perquè passava per aquí, el cert és que ha reduït tot el galimaties violent del Parlament a una simple qüestió de llibertat d'expressió. No cal dir que la CUP ja ho ha aplaudit, no fóra cas que els de Podem li guanyessin la partida, i el despropòsit s'ha completat. O sigui que organitzar una acció al crit d'"assalt al Parlament", com si fossin uns colpistes qualssevol, i intentar amb violència impedir l'arribada dels parlamentaris resulta que és el mateix que defensar un eslògan, o escriure un article. A partir d'aquí qualsevol individu amb una bandera podrà empastifar la gavardina d'un diputat, o sacsejar-lo, o tirar objectes als cotxes oficials, als policies, a ses senyories, i impedir que entrin amb normalitat al Parlament. És a dir, el susdit Parlament i els seus diputats mereixen menys respecte i dignitat que el primer cridaner que els insulti, violenti i agredeixi.

Però, què punyetes és això? Que potser s'han tornat tots jutgeflautes i els ha agafat per carregar-se el sistema? O potser és senzillament perquè un setge a un Parlament com el català és menys setge que si l'hagués patit el Congrés dels Diputats o l'Audiència Nacional mateixa? Serà això, serà que en el rànquing de la jerarquia institucional, el Parlament cotitza menys i, per tant, és més insultable, menyspreable i violentable? Serà el que sigui, però en tots els casos continua essent el que sembla: una barbaritat.

Leer más: http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54411718335/index.html#ixzz36x25y9a3
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia