El Punt Avui

LA CRÒNICA

Preguem pel 9-N

09/07/14 00:00 ANNA BALLBONA
La teresiana Molins, Rigol, Calçada, Morlans i Calçada, a l'acte d'abans d'ahir Foto: J. LOSADA.
“Jo sóc una fanàtica del dret a decidir, visc al Raval i allà tots fem un poble català”, va dir Victòria Molins, monja teresiana

Quins consells donarien per al 9-N? Aquesta pregunta va tancar el debat de l'acte que Cristians pel Dret a Decidir va fer abans-d'ahir al Caixafòrum, a Barcelona. Davant d'un auditori ple, les entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir van fer una demostració de fermesa i convenciment. Així ho van palesar els aplaudiments entregats al final dels consells que van enumerar cadascun dels participants en el petit col·loqui, que va voler afegir reflexió en positiu, i des de la perspectiva cristiana, de cara a la consulta sobiranista.

Les ganes d'aplaudir es van manifestar animadament després de les paraules desimboltes de Victòria Molins, monja teresiana: “Jo sóc una fanàtica del dret a decidir, visc al Raval, sento urdú, àrab... I estic tan segura que allà tots fem un poble català.” I va recordar: “Des de les primeries els cristians tenim dret a decidir, si ja va passar en temps de Constantí!” En esmentar l'emperador romà, una assistent va postil·lar: “No va ser Constantí, sinó Teodosi.” Un altre va atansar una postal que van repartir, per enviar-la al papa Francesc. Si els 400 assistents la hi envien, tindrà 400 precs perquè l'elecció del nou arquebisbe de Barcelona no segueixi “interessos polítics” o de “carrera eclesiàstica”.

Entre el públic, hi havia membres d'algunes de les entitats cristianes que donaven suport a l'acte, representants institucionals (Jordi Cuminal, director general de Comunicació de la Generalitat, i Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona) i elements de base d'Unió, però cap capitost. A l'acte també es va passar un vídeo amb cites de sectors i doctrines cristianes a favor del dret a decidir, i va actuar el músic Natxo Tarrés (Gossos).

A l'hora de donar el seu consell, l'expresident del Parlament Joan Rigol va ser clar, ni que sigui perquè ho fa tot sovint com a coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: “Hem de tenir un gran respecte per qui no pensa com nosaltres, catalanisme i civisme és el mateix, i hem d'entregar el missatge a dos col·lectius, els menfotistes i els que no pensen exactament com nosaltres.” Abans, a la pregunta de si hi haurà referèndum el 9-N, havia fet un gir verbal sobre si mateix per acabar recalcant les coses positives assolides fins ara, com aquesta: “Hem aconseguit ser el primer problema d'Espanya.” Amb la ironia incisiva marca de la casa, a això es va agafar Miquel Calçada, comissari del Tricentenari, per dir que no tenia “vocació” de ser “cap problema per Espanya”. “Com a cristians catalans tenim un plus d'esperança, fa 300 anys que esperem”, i per això va advocar per tenir “tranquil·litat i convicció amb això que volem”. El teòleg Xavier Morlans, que havia incidit en la doctrina social de l'Església, va escombrar cap a casa al torn del seu consell: “Intensificar la pregària per demanar la força de l'esperit sant perquè ens doni molta serenitat.”

Darrera actualització ( Dimecres, 9 de juliol del 2014 00:00 )