El Punt Avui

Juncker menysté el procés

Avisa Mas que “ningú es converteix en membre de la UE enviant una carta”

Diu que té gran respecte per les expressions democràtiques dels territoris europeus

10/07/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA

De la incomprensió al menyspreu. Jean-Claude Juncker, el futur president de la Comissió Europea, va ridiculitzar ahir l'estratègia d'internacionalització del procés sobiranista, burlant-se de la carta que Artur Mas va enviar als líders europeus demanant-los suport a la consulta, aquest Nadal passat. “Ningú no es converteix en membre de la Unió Europea enviant una carta”, va advertir al president de la Generalitat des de l'Eurocambra, apujant el to de les amenaces que la Catalunya independent quedaria fora del club.

L'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras va intentar collar Juncker, sense massa èxit, provant de posar contra les cordes ni més ni menys que l'últim dinosaure de la construcció europea. Divuit anys primer ministre de Luxemburg (corre per Brussel·les des que governaven Miterrand, Kohl o González!) i vuit president de l'Eurogrup, el democratacristià està de tornada de tot i se'l va treure del damunt clavant-li una bufetada. Terricabras li havia preguntat com reaccionarien les institucions comunitàries en cas que el sí guanyi el referèndum del 18 de setembre a Escòcia i la consulta del 9 de
novembre a Catalunya i Juncker li havia llegit la resposta de manual.

“Tinc un gran respecte per les expressions democràtiques dels territoris europeus, però no l'arrogància, la voluntat ni la bogeria de posar-me en un debat que afecta l'organització territorial i política dels estats membres de la UE, és una qüestió que ha de resoldre Espanya”, va defensar el luxemburguès.

Fins aquí cap novetat: tant els populars europeus com els socialdemòcrates o els liberals hi estan d'acord, en no mullar-se, perquè és un afer intern de l'Estat. I el principi de no ingerència és també la línia oficial que segueixen els portaveus de la Comissió Europea. Però Terricabras no en va tenir prou amb aquest “gran respecte”. Ni tampoc amb què Juncker li assegurés que es “respectarà l'elecció final que s'acabi fent” a Escòcia.

El guanyador del 25-M a Catalunya va insistir, repreguntant: “Significa això que les institucions europees acceptaran l'elecció que facin els ciutadans lliurement, pacíficament i democràtica?”. I Juncker s'ho va prendre malament, no va mossegar-se la llengua (no ho fa mai) i va acabar censurant l'estratègia d'Exteriors del govern. “Ningú no es converteix en membre de la Unió Europea enviant una carta”, li va etzibar, sec, a Terricabras, tallant-lo amb una sola frase, davant dels seus companys eurodiputats del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea.

I encara va voler posar el dit a la nafra, replicant si la família europea d'ERC i ICV “té un posicionament conjunt” sobre el procés sobiranista. El cap de files del grup, Philippe Lamberts, va haver de reconèixer que no. Abans que l'Eurocambra el ratifiqui com a substitut de Durao Barroso, el 15 de juliol al ple d'Estrasburg, ha hagut de comparèixer davant dels diferents grups parlamentaris.

La missiva de Mas

En la carta que Mas va enviar als líders europeus (en anglès, fins i tot la del president francès, François Hollande, i la de la cancellera alemanya, Angela Merkel) els demanava suport “per tirar endavant aquest procés democràtic i pacífic”.“Estic segur que puc confiar en vostè per fomentar el procés pacífic, democràtic, transparent i europeu en què una gran majoria del poble català està plenament compromès”, explicava la breu missiva, de 19 línies, que anava acompanyada d'un memoràndum més ampli enviat a 45 països. La carta va ser molt mal rebuda pel govern espanyol.

LA DATA

20.12.13
Mas
envia una carta als líders europeus demanant suport “per tirar endavant aquest procés democràtic i pacífic”.

Oxford desmenteix Durão Barroso

Un estudi de la professora de la Universitat d'Oxford Sionaidh Douglas-Scott desmunta les tesis del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre les conseqüències de la declaració d'independència d'un territori membre de la Unió. El treball, centrat en el cas escocès però amb referències a Catalunya, creu que la posició de Barroso és impossible de conciliar amb els valors i les normes dels tractats. Segons l'estudi, a Escòcia no tan sols no li caldria demanar el reingrés a la UE sinó que, a més, el trànsit a la condició de membre de ple dret seria senzill. Douglas-Scott recorda que no hi ha cap procediment reglat per a expulsar un país de la UE i diu que Barroso s'equivoca quan al·ludeix als principis de la llei internacional per tractar els temes escocès i català, perquè la discussió es fa dins la UE, i no entre ella i un tercer.

Darrera actualització ( Dijous, 10 de juliol del 2014 02:00 )