Gairebé subversiu

Si es justifica una agressió de ciutadans a representants populars, s'altera la base de la representació

La Vanguardia en català | 10/07/2014 - 00:00h


Fernando Ónega


Aquest cronista no és ningú per jutjar la sentència de l'Audiència Nacional sobre el setge al Parlament. Es limita a suposar que, si dos magistrats no aconsegueixen acreditar que els processats són els autors dels fets, bé deuen tenir raons. In dubio pro reo, diu el principi etern, i així ha de ser. El Tribunal Suprem dirà ara si aquests magistrats necessiten una revisió a l'oculista o es van entestar a negar el que tothom ha vist. Gràcies a Déu i als legisladors, el sistema espanyol ofereix prou garanties de recursos perquè s'intenti buscar la veritat i de la veritat se'n desprengui la justícia.

El que ha escandalitzat la societat és la filosofia que conté la sentència, que ve a descobrir el famós estat de necessitat d'un jutjable per justificar un greu incident que afecta les institucions democràtiques. És més que una filosofia ideològica: és gairebé subversiva. Per tres raons. La primera és que fins ara era principi generalment acceptat que els drets socials tenien un límit: el dret dels altres o el perjudici públic. El ponent Ramón Sáez i la magistrada que subscriu els seus arguments, la senyora Fernández Prado, canvien aquesta convenció i fan prevaler els drets d'expressió, reunió i manifestació, encara que es cometi delicte en exercir-los. Això és justificar i potser provocar la revolta en temps de risc d'agitació social.

La segona és el que diu sobre els mitjans informatius privats, que, segons aquests jutges, impedim que se sentin les veus dels qui protesten i tanquem les vies de participació. Això no és una crítica als mitjans; és una falsedat i una ingerència en la llibertat de premsa. Si recorda alguna cosa, és el recent discurs de Pablo Iglesias, quan va advocar pel control de la informació o de les línies editorials privades. Amb algun agreujant: el criteri d'Iglesias és d'un polític sense conseqüències pràctiques; el criteri dels jutges pot decidir una cosa tan important com la llibertat o la presó de persones. I si algun jutge fa seves les teories d'un partit que vol desmuntar el sistema, està anteposant la ideologia a l'obligació que té d'aplicar la llei.

I la tercera és el precedent que s'estableix. Si es justifica l'agressió d'un grup de ciutadans als representants populars perquè no tenen cap més mitjà per fer-se escoltar, s'està alterant la base de la representació i la participació política en si mateixa. I una cosa pitjor: si aquest argument és vàlid, caldria començar a justificar qui atraca en una casa perquè ha de donar menjar als seus fills; qui circula temeràriament perquè ha d'arribar a una cita important; o qui viola per incapacitat física o mental de reprimir els seus instints.

Sé que estic exagerant, però també devia ser exagerat pensar, fa una setmana, que un jutge escriuria en una sentència el que ha escrit sa senyoria Ramón Sáez. Aquí pot passar tot.