Una esbandida a la democràcia

La Vanguardia en català | 10/07/2014 - 00:00h


Màrius Carol
Director

EL pitjor de la sentència de l'Audiència Nacional pel setge als parlamentaris catalans és que posa de manifest el desconcert existent en bona part dels nostres polítics, juristes i intel·lectuals sobre el que és una democràcia sana i de qualitat.

La perplexitat per l'absolució dels acusats de l'assetjament del Parlament i la coacció als seus diputats només és comparable amb les consideracions del tribunal justificant els fets per les dificultats per fer-se sentir de determinats col·lectius, pel suposat control de l'espai públic dels mitjans privats o per la bondat d'una democràcia directa que no figura en les nostres regles democràtiques. Les imatges televisives del que va passar van permetre al món veure agressions, humiliacions i sacsejos, dels quals no es van escapar ni un parlamentari cec a qui li van voler arrencar el seu gos pigall de la mà, ni un altre en cadira de rodes que va estar a punt d'anar per terra. El president de la Generalitat va haver d'arribar a la Cambra en helicòpter i la gavardina de l'exconsellera Montserrat Tura va ser marcada mitjançant un aerosol amb una ics, que recordava situacions gravades en la consciència d'Europa.

El dilema a què s'enfronta Espanya és com es reforma el sistema per millorar-lo, no per posar-lo al servei d'una ideologia o una conjuntura determinada. Aquest país necessita que s'acabi la impunitat, tant dels que s'han enriquit amb el saqueig de les institucions com dels que ho volen fer esclatar tot. Cal reformar l'Estat i l'administració de justícia, i aviat. És imprescindible acabar amb el capitalisme d'amics, però sense caure en el populisme dels enemics. Des del poder no poden fiar-ho tot a la millora de l'economia: cal fer una esbandida a la democràcia.