La trobada

Artur Mas pot visitar moltes vegades a Mariano Rajoy, però en totes elles ha de parlar de la consulta

La Vanguardia en català | 11/07/2014 - 00:00h


Pilar Rahola


Si no fos pel poc que s'estimen, això semblaria un joc amorós-hormonal de l'estil truca'm tu, no truca'm tu, no tu... Però en realitat ni es tracta d'amor ni de passió, sinó d'una cosa menys simpàtica, la incapacitat manifesta de convertir la política en l'art de gestionar la complexitat. Rajoy assegura que es posarà al telèfon si li truca Artur Mas, Mas assegura que acceptarà la invitació si el convida l'altre, i ambdós tenen un tema en ment que l'un vol esmentar i l'altre evitar si us plau per força. Ergo, tenen molt a dir-se però no sembla possible que parlin del que hi ha al mig del tauler. I així anem gaudint del vals del desamor, especialment patètic quan es tracta del ball de la política. Perquè al final l'únic que es demana a uns governants és que resolguin problemes importants, i no que es comportin com nens de pati en el seu moment del "no t'estic amic". Com si reunir-se i parlar fos un sacrifici heroic i no el que és, una responsabilitat i una obligació.

Dit això, les culpes no estan repartides, perquè el responsable del fracàs és qui posa condicions al diàleg, i no a la inversa. Pot ser que el president Mas tingui les idees clares, estigui en un viatge sense retorn i no tingui interès en cap altra xerrada que no sigui el com i el quan.

Però també és cert que no es representa a si mateix, que darrere de la seva petició de consulta hi ha tres mandats democràtics de molta envergadura: un primer mandat electoral, no endebades cal recordar que va anar a les urnes per validar amb vots el seu projecte de transició nacional. I en aquestes eleccions, el partit de Rajoy es va presentar, va vendre el peix i va perdre. El segon mandat emana de l'acord parlamentari que va facilitar la investidura, i on la consulta en va ser el segell. I el tercer és tan irrevocable com els dos primers, perquè l'acord va ser rubricat per quatre partits diferents que van acordar una pregunta i un recorregut. No es tracta, doncs, d'una obsessió del president, convertit en irreductible de la cosa, sinó d'una cosa menys banal i més transcendent: el mandat democràtic. Amb tot això a la motxilla, Artur Mas pot visitar moltes vegades Rajoy, però en totes elles ha de parlar de la consulta. I no per caprici, sinó perquè cometria una greu irresponsabilitat envers els seus compromisos electorals i parlamentaris si no ho fes.

I llavors, arriba Mariano Rajoy i li envia salutacions tot deixant-li molt clar que el verb dialogar no es conjuga per complet. És a dir, es veuran, prendran el berenar i parlaran, però només del que hi posi al guió de la Moncloa. La qual cosa és, a més d'un joc infantil, una severa falta de respecte. Rajoy no pot posar portes al camp català, com no pot dir-li al president dels catalans que faci bondat i només parli del que digui el mestre. És tant com demanar-li que es passegi per Madrid oblidant el seu mandat. Poc seriós i, a més, inútil.