El Punt Avui

Macau també vol consulta

vot

L'excolònia portuguesa emula Hong Kong i desafia Pequín amb un referèndum a favor de la democràcia

La regió especial ha crescut a un gran ritme els últims anys, però la població veu que augmenten les desigualtats

11/07/14 02:00 PEQUÍN - DANI TRIADÓ
Pequín alerta que una regió no té cap autoritat per fer consultes

A la Xina li creixen els nans. Quan encara cuegen les reaccions irades del govern xinès arran de la reeixida organització d'un referèndum sobre la democràcia a Hong Kong, Pequín veu ara com la població de Macau també vol decidir el seu futur.

Fins a tres organitzacions activistes pro democràcia d'aquesta petita regió administrativa especial, la darrera a tornar a mans xineses, han convocat per l'agost un referèndum no vinculant sobre el sufragi universal.

L'antic enclavament portuguès, retornat a la Xina el 1999 i convertit avui en el principal pol del joc legal a tota l'Àsia, celebrarà eleccions per escollir el cap de l'executiu el 31 d'agost, uns comicis que suposaran, amb tota seguretat, la reelecció de Fernando Chui, al poder des del 2009. El cas és que, tal com passa a Hong Kong, és un comitè especial format per elits econòmiques i polítiques properes a Pequín –en aquest cas, 400 membres– l'encarregat d'elegir els candidats que es poden presentar als comicis per escollir el cap de l'executiu de Macau.

Sufragi universal el 2019

Així, tot al llarg de la setmana prèvia al dia de les eleccions –que serà del 24 al 30 d'agost–, els grups pro democràcia preguntaran primer als ciutadans si volen implantar el sufragi universal el 2019 i, segon, si mantenen la confiança en l'actual cap de l'executiu. En cas de resposta negativa, els ciutadans podran escollir la seva opció a candidat a cap de l'executiu. “Volem crear un contrast clar i dràstic entre el resultat de l'elecció del comitè especial i el del públic”, va afirmar, al diari South China Morning Post, Sulu Sou Ka-hou, un dels responsables del grup Macau Consciència. “Volem estimular en la població l'interès en la lluita per unes eleccions democràtiques genuïnes”, va assegurar, al rotatiu The Guardian, Jason Chao, president de l'associació Nou Macau.

Cas diferent

Els grups activistes pretenen, d'aquesta manera, fer públic el malestar amb l'administració de Chui i afegir-se a les organitzacions de Hong Kong en la pressió contra el govern central xinès a favor de les demandes de democràcia. El cas és que, ben al contrari que Hong Kong, Pequín no va prometre mai a Macau l'aplicació del sufragi universal després de la retrocessió.

La llei bàsica de l'excolònia portuguesa, en vigor des del 20 de desembre del 1999, garanteix a aquest petit territori del sud xinès un estatus administratiu especial i, per tant, un sistema legal diferenciat i un major grau d'autonomia respecte a la resta de províncies xineses. Amb tot, el govern de Macau segueix sota control directe de Pequín i no treballa per implementar en un futur proper la política d'“una persona, un vot”, ja que les lleis del territori no tenen com a objectiu final el sufragi universal.

Alhora, cal tenir en compte que, tot i que la llei que regeix Hong Kong estableix l'aplicació de la democràcia el 2017, el règim de Pequín es reservarà el dret a decidir qui es pot presentar a les eleccions per escollir el cap de l'executiu, motiu que va portar més de 800.000 persones a participar en el referèndum que es va fer al mes de juny a l'antiga colònia britànica.

“Una regió administrativa no té autoritat per convocar referèndums o organitzar cap activitat relacionada amb un referèndum”, va afirmar, a través d'un comunicat, el govern xinès, que va qualificar de “sense sentit” la convocatòria d'una consulta a favor de la democràcia. Pequín, que veu com s'estenen les protestes a favor de la democràcia, va denunciar el referèndum organitzat a Hong Kong i va fer detenir cinc líders estudiantils.

El cas és que, fins ara, Macau s'havia mantingut sempre en un segon pla i al marge de les constants reivindicacions democràtiques que han tingut lloc a Hong Kong. La regió, amb una població d'uns 600.000 habitants, és la seu de fins a 35 casinos i és l'únic territori de tota la Xina on el joc i les apostes són legals. El territori depèn gairebé en exclusiva de la indústria de les apostes i ha vist créixer la seva economia a un gran ritme en els darrers anys, amb mitjanes superiors al 10% del PIB.

Obertura de fronteres

L'obertura de fronteres als ciutadans xinesos, la liberalització de la indústria del joc el 2001 i la relaxació dels impostos van convertir Macau en el mercat de casinos més gran del món, amb uns ingressos fiscals que provenen en un 84% de les apostes. De manera paral·lela a un creixement intens, els habitants havien adoptat una actitud més aviat passiva respecte a la política. Però en els darrers anys una part de la població ha vist que augmentaven les desigualtats i el deteriorament en la qualitat de la vida. Al maig més de 20.000 persones es van manifestar, en una protesta sense precedents a la regió, contra l'intent del govern de Macau de garantir la immunitat al cap de l'executiu i pensions generoses als exministres.

LA DATA

20.12.99
Portugal
torna a la Xina la colònia de Macau, després de quatre segles com a port portuguès.

LA FRASE

Volem estimular l'interès en la lluita per unes eleccions democràtiques genuïnes
Jason Chao
NOU MACAU
Darrera actualització ( Divendres, 11 de juliol del 2014 02:00 )