El Punt Avui

Buscant la complicitat internacional en el procés

L'ANC reuneix convidats estrangers que passen aquests dies amb famílies acollidores catalanes en un acte que pretén explicar-los els anhels del nostre país i aconseguir la seva implicació

13/07/14 02:00 GIRONA - ANNA PUIG
La Sala de Cambra de l'Auditori es va omplir de gom a gom per seguir l'acte de l'ANC Foto: MANEL LLADÓ.
Notícies de ...

“Parleu de nosaltres i de les nostres esperances. Ajudeu-nos a construir el futur, a aconseguir la llibertat, a poder votar.” Són paraules de Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el marc d'una trobada amb convidats estrangers que aquests dies viuen amb famílies acollidores en la campanya anomenadaWorld Meets Catalonia. L'objectiu és crear complicitats internacionals amb el procés català i el dret a decidir. La Sala de Cambra de l'Auditori de Girona es va omplir amb prop de mig miler de persones i va caldre tancar
les portes per no superar l'aforament. L'acte es va fer en anglès i en català.

“El 1714 ens van prendre els drets com a poble. No ho vam decidir. Tres- cents anys després l'Estat espanyol continua incapaç de sentir el poble català com a propi”, va manifestar Forcadell, la qual va deixar clar als convidats estrangers la voluntat del poble català: “Creiem en dret a l'autodeterminació de les nacions. Volem votar.” En aquest sentit, va destacar que el projecte català és “nacional, social, inclusiu, participatiu i generós”. I no va desaprofitar l'ocasió per insistir en la necessitat d'aconseguir un estat propi: “La independència és l'oportunitat que la història ens ha posat al davant”, però “haurem de tenir més capacitat de resistència que mai perquè la pressió serà molt forta.” Forcadell va acabar la intervenció, davant un públic totalment entregat, amb un missatge il·lusionador: “El 9-N és la data que canviarà el nostre futur. El 9-N votarem.”

El seu discurs va cloure l'acte, però prèviament hi van participar personalitat com Henry Ettinghausen, catalanòfil i catedràtic d'estudis hispànics britànic, Creu de Sant Jordi i membre de la Comissió de la Dignitat. “Mai els catalans han volgut deixar de ser catalans a despit de segles de repressió i opressió”, va destacar Ettinghausen. El catedràtic va posar en valor el fet que Catalunya, juntament amb Anglaterra, reclama tenir el parlament més antic d'Europa i considera que “diguin el que diguin les constitucions, la gent no en pot ser presonera indefinidament contra la seva voluntat”.

Per la seva part, l'americana Liz Castro, coordinadora de l'edició en anglès
de Vilaweb, escriptora, traductora i molt implicada en la difusió de la causa catalana al món, va explicar que quan va arribar a Catalunya fa 25 anys “era frustrant veure una nació que no s'aixecava contra qui li constrenyia la llibertat”, però el 2010 tot va canviar. Al seu parer, el moviment que s'ha generat al país és inspirador: “No només reclamen i somien sinó que hi posen diners i hores i
feina, recullen signatures, fan mítings, manifestacions, cadenes humanes, xerrades i estudis. Una tasca monumental, pacífica, democràtica, alegre i sense descans.”

Finalment, va intervenir l'anglès Edward Hugh, expert en economia demogràfica i resident a Catalunya des de fa 15 anys. “El punt bàsic és el respecte. Sense respecte no hi ha comunicació” i va esvair fantasmes sobre la dificultat econòmica de ser un país independent: “No és un problema ser petits, et dóna flexibilitat per prendre decisions. Acabes sent com una gran família.”

L'acte es va tancar amb el cant d'Els Segadors i amb crits d'independència. I va ser llavors quan va arribar la sorpresa: va aparèixer a l'escenari diversos pallassos que van començar a repartir cabdells de llana entre el públic, els quals se'ls llençaven els uns als altres, creant una teranyina gegant a la sala i que simbolitzava que els catalans ja estem preparats per estirar el fils de les complicitats, que estem teixint teranyines de comunicació amb la resta de pobles.

La pluralitat és la força del moviment català. Inclou totes
les persones que hi
volen participar
Carme Forcadell
PRESIDENTA DE L'ANC
Prop d'un 80% dels catalans volen decidir el seu futur. I ho volen fer saber al món
Henry Ettinghausen
CATALANÒFIL I CATEDRÀTICD'ESTUDIS HISPÀNICS
Se'l's diu que no
és possible, que no serà. Però els catalans ignoren els missatges
i continuen treballant pel que és correcte
Han pres
una decisió i
estic orgullosa de considerar-me una més entre ells
Liz Castro
ESCRIPTORA I TRADUCTORA
No és un problema ser petit. Estònia i Lituània ho són. Et dóna flexibilitat per prendre decisions
Edward Hugh
EXPERT EN ECONOMIA DEMOGRÀFICA
No tenim alternativa si volem sobreviure com a poble. Ens
cal un estat perquè volem continuar
sent catalans
Darrera actualització ( Diumenge, 13 de juliol del 2014 02:00 )