Política

Les patronals es rebel·len contra Rajoy per la debilitat de Fabra a l'hora d'exigir finançament i inversions

El motí de la 'Bounty' valenciana

Edició impresa Política | 13/07/2014 - 00:00h

Salvador Enguix
València


Els empresaris critiquen que Fabra usi l'anticatalanisme contra el seu client principal: Catalunya
La patronals creuen que Montoro ha 'facilitat' que la UE investigui els comptes valencians


L'empresari valencià José Vicente González no és Fletcher Christian, el primer oficial que va liderar el motí de la Bounty el 1787. Però aquesta setmana, el president de la patronal Cierval ha abanderat una rebel·lió, carregada de simbolisme, contra el que ell mateix va qualificar de sistemàtica "marginació als valencians" que atribueix al Govern de Mariano Rajoy. Una marginació que es tradueix en un model de finançament "injust i injustificable" i una política d'inversions "que ens allunya de la mitjana espanyola i que afecta greument el nostre sistema productiu". És, a més, un motí que qüestiona el lideratge del president Alberto Fabra per defensar els interessos d'aquesta comunitat davant Madrid. Fabra tampoc no és el capità Bligh de la Bounty, però la seva autoritat, com va passar amb aquell succés històric, ha quedat greument danyada, com a president i com a líder del PP valencià.

El motí es produïa dilluns en un acte unitari. A González el seguien tots els líders de les patronals valencianes, entre els quals hi havia José Vicente Morata, president de Cambra València, o Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana. "Fins aquí hem arribat", exposava González en el context d'un discurs que expressava embafament per l'actitud de l'Executiu espanyol. Però l'empresari no es va limitar només a denunciar aspectes econòmics i financers. També va criticar el discurs anticatalanista que Alberto Fabra ha enarborat en els últims dies per polaritzar el debat valencià i per mobilitzar el seu electorat més secessionista: "A veure si ens n'assabentem, Catalunya és el nostre principal client i viceversa, el nostre enemic no és al nord, els que ens marginen són en una altra latitud", sentenciava González.

Mai en la història de la democràcia valenciana no s'havia produït un fet com aquest, que traduïa, a més, una fractura en la clàssica complicitat entre la Generalitat i la societat civil. Per això, hores després, les alarmes van saltar en el Govern espanyol i en la direcció nacional del PP. Es va obligar Fabra a fer una reunió amb els empresaris per temperar una rebel·lió que trobava suport dels mitjans de comunicació valencians i en altres actors de la societat no econòmics. El president, en un acte al Palau de la Generalitat, assegurava a les patronals l'endemà que organitzaria una reunió amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per parlar d'aquests temes.

Els empresaris, tot i això, ja no creuen el president, i menys Montoro. Fa mesos que esperen que el ministre tingui "algun gest" amb la Comunitat Valenciana en matèria de finançament, i més encara quan amb l'actual model és impossible cobrir les despeses de Sanitat i Educació sense elevar el deute. I que s'anunciïn més inversions en infraestructures, especialment en l'eix del corredor mediterrani, infraestructura vital per a les empreses valencianes i sobre la qual encara no està clara quan serà operativa. "En aquest país es tracen les línies de l'AVE per criteri polític, no productiu" deia González.

Just quatre dies després del motí, Brussel·les anunciava una investigació per la sospita que la Generalitat Valenciana, en els temps de Francisco Camps, havia ocultat 1.850 milions d'euros (en factures amagades als calaixos) entre els anys 2008 i 2011. Els empresaris consultats, i també membres de l'Executiu de Fabra, sospiten que no és casualitat. I estan convençuts que Montoro ha facilitat aquesta investigació o, dit d'una altra manera, no ho ha impedit. "Brussel·les no hauria pres una decisió com aquesta sense consultar-la abans amb el Govern de Rajoy", afirmen. Creuen a més que demonitzar la Comunitat Valenciana facilita que ni Fabra ni la societat civil valenciana no puguin aconseguir una millora en la seva greu situació financera i, menys encara, més inversions. Un membre del Consell valencià arribava a dir: "Sembla que vulguin enfonsar-nos; ens han convertit en la regió de la corrupció, en els que més malgastem i els que pitjor ho fem, quan saben que aquesta no és la veritat".

El primer oficial José Vicente González (Fletcher) està indignat. I amb ell tots els lloctinents que sostenen la societat civil valenciana. Rajoy, insisteixen, està castigant en excés la Comunitat Valenciana, el Govern de la qual pot perdre el PP en les pròximes eleccions autonòmiques. No són pocs els líders de les patronals que creuen que "ja el dóna per perdut, i prefereix no invertir ni donar més recursos que puguin beneficiar un tripartit d'esquerres"; que estaria format per PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).

Mentrestant, en l'opinió pública s'estén un ampli sentiment de victimisme respecte a Madrid semblant al que hi va haver a meitat dels noranta davant Barcelona (Jocs Olímpics) i Sevilla (Expo i AVE), i que va provocar el final de l'hegemonia socialista de l'expresident Joan Lerma. La història, de vegades, es repeteix, Com al motí de la Bounty.