Política

No hi ha més preguntes...

Edició impresa Política | 13/07/2014 - 00:00h

Isabel Garcia Pagan

Iceta vol fer tornar el PSC a la centralitat del debat, vota la llei de consultes i té pregunta alternativa

Dues urnes per cada seu és més del que el sector catalanista del PSC s'hagués atrevit a demanar. Si no fos perquè el dret a decidir tolerat en el socialisme català se circumscriu avui dia -i ja és més del que toleren d'altres- a ratificar Miquel Iceta com a nou líder i elegir el del partit germà... Dues urnes per a un canvi obligat en les formes i rejoveniment físic o d'esperit de dirigents aquí i allà per pràctica incompareixença electoral del partit en les europees. El que arribarà després, els congressos successius de PSC i PSOE, canviarà molt menys, encara que més val encendre una espelma que maleir la foscor.

El full de ruta en el PSOE sobre el futur del model territorial continua sent el que deixa lligat i ben lligat Alfredo Pérez Rubalcaba. Reconeixement de l'existència del problema català, proposta de diàleg amb Artur Mas i abonament indestructible a la declaració de Granada dels socialistes en la qual es plantejava una reforma de la Constitució en sentit federal. Un d'aquests documents que permeten als socialistes defensar una versió a cada casa i el PSOE en la de tots. Ni "el socialisme que uneix" de Pedro Sánchez ni el "nou temps" d'Eduardo Madina -a mata-degolla amb Susana Díaz però amb el mateix eslògan que la presidenta andalusa- no responen a la revolució que prometien en les seves candidatures. No per a Catalunya.

Sobre les possibilitats de la reforma constitucional que Rubalcaba va ficar fins al Palau de la Generalitat pesen els mateixos dubtes que sobre el futur de la consulta a Catalunya. Sense la pressió del calendari que imposa el pacte polític sobre la pregunta i la data, això sí, però amb el mateix pòsit de l'operació fracassada de l'Estatut.

Una dècada després de l'"apoyaré" de José Luis Rodríguez Zapatero a un Estatut que va resultar fallit ja no hi ha promesa que valgui. Mariano Rajoy va demanar i compta amb la col·laboració de qualsevol líder del PSOE. Miquel Iceta, signatari de l'Estatut que va sortir del Parlament, de les esmenes socialistes al Congrés que van ajudar a passar el ribot al text i de la declaració de Granada, aspira a convertir el federalisme en alguna cosa més que una actitud versionant preguntes possibles per a una consulta. S'aferra a la política de les percepcions i vol fer tornar el PSC a la centralitat del debat català. Suport a la llei de la consultes i oferta de preguntes alternatives. Però a Pedro Sánchez tant li fa una que una altra, discrepa de la consulta i ja està; i Madina es parapeta amb el mateix Rajoy darrere d'una Constitució que se suposa que vol reformar. Com si el socialisme pogués tornar a la Moncloa sense l'ajuda del PSC... I no és que Miquel Iceta s'hagi tornat dels que incompleixen la Constitució, el problema és que, companys i companyes, per al PSOE, no hi ha més preguntes.