Amb pinces

El Vaticà també és caut: el cardenal Cañizares avui està més a prop d'anar a Madrid que a Barcelona | 
El Govern Rajoy tem per la reputació d'Espanya i la Generalitat ha de renovar 1.000 milions de crèdit

La Vanguardia en català | 13/07/2014 - 00:00h


Enric Juliana
Madrid


La pròxima trobada entre Mariano Rajoy i Artur Mas no ha tingut una gestació fàcil. Dimecres, a un quart de dotze del matí, al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran Lleida ho veia tot molt negre. Uns quants minuts abans, mentre intervenia la diputada Rosa Díez, Duran s'havia trobat discretament amb Soraya Sáenz de Santamaría a l'M-30, el passadís que rodeja l'hemicicle. Li va demanar un gest de distensió abans de tancar el curs. La vicepresidenta no es va comprometre a res, però va transmetre el missatge. Alfredo Pérez Rubalcaba estava informat al minut. En retirada, Rubalcaba encara no ha arxivat la carpeta catalana, que considera crucial, i ha fet saber al Govern espanyol que està disposat a continuar ajudant. Un marge d'intervenció sens dubte supeditat a la personalitat del nou secretari general del PSOE, que la militància socialista elegeix avui.

Tal com informava ahir La Vanguardia, altres persones han ajudat a fer possible la reunió. Destacats empresaris han fet arribar missatges a Rajoy a favor de la distensió. Rebudes totes les opinions i peticions, el president va aprofitar el torn de rèplica per obrir joc, no sense ironia: "Si em truca demà, ve demà". Mas va voler replicar-li que l'entrevista ja estava demanada, però el pas estava fet. Si res no ho espatlla, la reunió tindrà lloc abans de l'agost, amb la premsa esperant explicacions. L'última vegada que tots dos es van veure de manera oficial, el 20 de setembre del 2012, van comparèixer separats. Rajoy, a la Moncloa; Mas, a la delegació de la Generalitat a Madrid, al carrer Alcalá.

Aquesta no va ser, però, la seva última cita. Rajoy i Mas es van tornar a veure a Madrid a finals d'agost del 2013, aviat farà un any, de manera gairebé secreta, sense prèvia publicitat. Aquella trobada, de la qual s'ha parlat ben poc, va ser inspirada, de manera molt discreta, pel llavors príncep Felip. Fonts catalanes coneixedores de la reunió expliquen que Rajoy va mostrar una certa disposició a explorar la convocatòria d'una consulta a Catalunya -una consulta que no preguntés directament per la independència i que fos acceptada pel Tribunal Constitucional-, però va recular, setmanes després, en comprovar l'envergadura de la Via Catalana i l'hostil reacció de l'opinió publicada de la dreta espanyola.

A la major part de la premsa madrilenya se li va eriçar la línia editorial el setembre de l'any 13. Només el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, es va atrevir a reconèixer que la cadena catalana havia estat un èxit. Amb tantes crides a poner pie en pared, Rajoy no va voler semblar feble. Políticament havia passat un mal estiu i encara estava tocat per la detenció i empresonament de Luis Bárcenas, exgerent i extresorer del Partit Popular, motiu d'un debat parlamentari extra a començaments d'agost, en el qual Rubalcaba va demanar la seva dimissió. Extraordinàriament irritat per la fissura a la zona secreta del PP, José María Aznar exigia canvis de rumb i venia a suggerir la intervenció de Catalunya, opinió que encara defensa, amb més afany, si és possible, imaginant ara, en converses privades, la formació immediata d'un cos de 800 funcionaris que pugui fer-se càrrec dels municipis catalans.

Va ser un setembre tens. L'avui exdirector del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, marmessor periodístic de Bárcenas, s'oferia públicament com a coordinador intel·lectual d'un "front antipartits". Un Podem de dretes. En vista d'aquest panorama, Rajoy no va voler arriscar. Només ha passat un any i sembla una eternitat. Bárcenas encara continua en presó preventiva a Soto del Real.

Fonts governamentals espanyoles assenyalen, al contrari, que Mas no va fer honor a la paraula donada en pactar amb altres forces polítiques catalanes la data de la consulta i el contingut de la pregunta, sense informar prèviament Rajoy. L'esmentat pacte es va produir el 12 de desembre de l'any passat. Havien passat gairebé quatre mesos des de la trobada secreta de tots dos a Madrid.

La reunió Rajoy-Mas del juliol del 2014 pot aportar una certa distensió davant la trepidant seqüència Onze de Setembre-18 de setembre (referèndum d'Escòcia)-9 de novembre. Una seqüència que farà història. Un Onze de Setembre massiu, més massiu que mai, comença a donar-se per descomptat a Madrid. També es consolida la previsió d'una àmplia victòria del no a la independència d'Escòcia, per més marge del que indicaven les enquestes fins fa unes setmanes. El 18 de setembre serà una referència important per a la política europea. Però els escocesos hauran votat. Les fotos de les urnes escoceses tindran impacte. La contraimatge catalana, el 9 de novembre, pot ser problemàtica per a Espanya. Són mesos clau per a la recuperació econòmica. Això ajuda a explicar la lleu flexió de Rajoy. Espanya ha de cuidar la seva reputació. La Generalitat catalana s'enfronta a un temps molt complicat, també en la dimensió financera, ja que té pendents de renovació crèdits amb la banca per valor de 1.000 milions d'euros. I el Govern espanyol necessita reforçar la imatge d'Espanya a l'exterior, ja que la recuperació encara no està consolidada. Les dues claus seran importants durant la trepidant seqüència de la tardor.

Cautela. Una cautela que comparteix l'Església catòlica. Els canvis episcopals pendents a Madrid i Barcelona poden tenir ritmes diferents. Primer Madrid, després Barcelona. El Vaticà ha sospesat la possibilitat de nomenar arquebisbe de Barcelona el cardenal Antonio Cañizares (vegeu La Vanguardia del 2 de maig passat), hipòtesi especialment interessant i grata per al sector més procatòlic del Govern, però les últimes informacions que arriben de Roma situen Cañizares més a prop de l'arquebisbat de Madrid que del de Barcelona. Si aquesta és la decisió final del Papa, l'interessat se sentirà molt satisfet. La diòcesi de Barcelona segueix en estudi i observació, i el cardenal Lluís Martínez Sistach, en edat de jubilació, té programa d'activitats fins al 2015. El papa Francesc té altres urgències reformistes i una mirada pròpia sobre el moment català. Ho va explicar fa cinc setmanes en aquest diari, en l'entrevista exclusiva amb Henrique Cymerman: "S'ha d'agafar amb pinces".