El Punt Avui

Qui ho va dir, que seria fàcil?

14/07/14 02:00 JORDI GRAU
No els queden molt lluny Zapatero, Guerra i els jutges del TC que es van carregar l'Estatut? Doncs fa quatre anys
Altres articles de l'autor

Dijous de la setmana passada feia quatre anys, només quatre anys, de la gran manifestació a Barcelona en contra de la sentència de l'Estatut. Recorden aquella sentència del Tribunal Constitucional que es carregava tota l'essència de l'Estatut? La poca que li quedava després del ribot que li havia passat la Comissió Constitucional del Congrés que presidia Alfonso Guerra? No ho veuen molt lluny tot plegat, gairebé en blanc i negre? Queden tan allunyats el president Maragall i Miravet; el tres per cent que va estar a punt de carregar-s'ho tot; els esforços per pactar uns mínims, que el mateix PSC va boicotejar al president Maragall; la promesa de Zapatero i la reunió in extremis amb Mas, llavors cap de l'oposició, per salvar-lo. Recorden la imatge de la barrera d'aquella plaça de braus amb els jutges del TC fumant havans? I la imatge dels parlamentaris catalans que van anar a defensar aquell Estatut gens sospitós davant el Congrés: Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira? Imaginin si n'era, de perillós, el que demanava Catalunya. Una mica més de finançament, rebaixar el dèficit i vetllar per l'ensenyament i la llengua. En el fons era això. Però era massa per a aquella gent tan ufana i tan superba que de la mà del PP va arreplegar signatures per Espanya contra l'Estatut. Van dir que l'Estatut era ETA (Acebes). O com el pla Ibarretxe però sense pistola (Arenas). O que ETA posava bombes per impulsar-lo (Zaplana). O que obria la porta a la poligàmia i l'incest (cardenal Cañizares). Va ser el PP el que va signar contra Catalunya i el que pensaven la majoria del Parlament i la majoria dels catalans, que tot i les retallades al text van referendar-lo en referèndum. Queda tot tan lluny com el senador Montilla quan feia de president. I només han passat quatre anys de tot plegat, que Òmnium Cultural ens va convocar a Barcelona. Només quatre anys i tot allò ja no serveix. Aquell Estatut ben gestionat pels espanyols els hauria donat alguna dècada de temps, però no, no podia ser que semblés que Catalunya se'n sortia. El que volien era que paguéssim com sempre i calléssim com sempre. Ens volien capcots i tocava humiliar Catalunya. Ho van fer aquells quatre del Constitucional i aquesta gent va obrir la caixa dels trons. Tot allò queda petit. Ara volem votar i volem votar que sí. En només quatre anys ja ningú, excepte qui vostès pensen i jo no escriuré, parla de pacte fiscal ni de millora del finançament. Ara ho volem tot, però ho volem fent el que cal, és a dir, passant per les urnes i que ho decideixi la majoria. No serà fàcil, però qui va dir mai que ho seria? Imaginin el camí que hem fet en quatre anys. Queden quatre mesos per a la consulta.

Darrera actualització ( Dilluns, 14 de juliol del 2014 02:00 )