Conversa en l'hostilitat

La Vanguardia en català | 15/07/2014 - 00:00h


Miguel Ángel Aguilar


Que es facin un petó!, criden els convidats quan els nuvis entren al banquet de casament. Que es parlin!, insisteixen els responsables polítics i econòmics, a banda i banda de l'Ebre, amb advertències insistents al president del Govern espanyol, Rajoy, i al de la Generalitat, Mas. Hom diria que la trobada torna a sumar probabilitats, després d'alguns gestos que semblava que deixaven les portes obertes mentre se celebrava l'últim ple del Congrés el dia 10. Però sense donar temps a la confirmació dels símptomes tot són advertències públiques, disparades des de les pàgines dels diaris i les emissores de ràdio i televisió, per jugar-s'ho tot per tornar als espais de reflexió intel·ligent. S'acosta, doncs, una conversa en l'hostilitat.

Els promotors del "que es parlin!" esperen que aquesta trobada tingui efectes alliberadors, que relaxi les tensions, que faci passar d'ells el calze del pronunciament amarg sobre la qüestió sobiranista i sobre cadascun dels seus detalls, amb referèndum inclòs per al 9-N. Els promotors del "que es parlin!" temen que es passi llista a cada bàndol, no volen sentir-se embolicats en un garbuix de despropòsits ni formar part de la galeria de trofeus dels contendents. S'estimarien més mimetitzar-se amb el paisatge, passar desapercebuts. Calculen que tota identificació visible en una direcció està cridada a ser exhibida com a argument i tenir efectes contraproduents a l'altre costat, que les computa com a greuges.

Per superar l'estadi de conversa en l'hostilitat, caldria seguir les pautes de l'estratègia de l'aproximació indirecta de Liddell Hart, atès que: 1) Tot i que lluitar per l'independentisme és un acte físic, la seva direcció és un procés mental. 2) Com més força s'hi inverteix, més augmenta el risc que l'equilibri es giri en contra. 3) Com més inapropiats siguin els mètodes, més ressentits estaran els adversaris i més es consolidaran els seus líders. 4) Com més s'exigeixi de l'altre bàndol més motius es donaran per mirar d'invertir la situació actual. 5) El contendent que pot mantenir la sang freda té avantatge sobre l'home que "ho veu tot vermell". L'home d'Estat que es deixa vèncer per aquesta visió deixa d'estar capacitat per regir el destí d'una comunitat. Continuarà.