Opinió

De líquid a sòlid

Edició impresa Opinión | 15/07/2014 - 00:00h

Pilar Rahola

Serà Pedro Sánchez èmul del zapaterisme líquid o tornarà als verbs forts del vell PSOE?

En aquests temps de molta pancarta i poc debat, l'únic ancoratge segur és el que conté una bona motxilla d'idees i no un sac atapeït de consignes. O, dit altrament, en els temps de "la modernitat líquida" (per utilitzar el terme de Zygmunt Bauman), no sobra el pensament fort.

Sens dubte, no es tracta de practicar la geologia política amb idees pètries -"tan sòlides que acaben estant solidificades", deia Màrius Carol a Can Basté-, però també és important que el líder de torn no presenti aquesta mena d'identitat voluble, útil per a la tendència a mutar de la societat actual, però inútil per liderar processos de canvi. I per aquí camina la incògnita respecte al nou líder del vell partit.

Serà Pedro Sánchez un èmul del zapaterisme líquid, o retornarà als verbs forts de les èpoques daurades del PSOE? És a dir, serà un líder versàtil i poc fiable, o tindrà un perfil sòlid, tot i que pugui arribar a ser inflexible? A hores d'ara sabem unes quantes coses no menors: parla idiomes (cosa que a les Espanyes és una novetat considerable), ha estat capaç de sorprendre tiris i troians amb una ascensió vertiginosa, i, utilitzant el nostrat concepte de Juliana, és el "masover" de Susana Díaz, i això no és poc, atès que la líder andalusa mana molt. És a dir, no sembla que Pedro Sánchez sigui un producte prefabricat, tot i que cal esperar al congrés per saber si les aparences esdevenen idees solvents.

En terres catalanes, el mestre Iceta és la versió inversa, perquè ni és nou, ni és desconegut, ni representa una incògnita. Ben al contrari, sabem que el nou secretari general del PSC no té res de líquid i ho té tot de sòlid: intel·ligència política, capacitat estratègica, autoritat. I certament això significa que serà molt més difícil de driblar en el camp de la consulta, perquè té tanta part de vell (en el sentit polític, obviously) com de diable. Però més enllà de la dificultat dels acords, és d'agrair que un partit tan important com el PSC es doti d'un líder fort. Si el PSOE ha fet el mateix, i les credencials simpaticomediàtiques de Pedro Sánchez es converteixen en una identitat política de pes, els dos partits s'hauran dotat de capitans traçuts per navegar en les aigües turbulentes actuals. En qualsevol cas, caldrà donar a Pedro Sánchez el benefici del dubte.

Amb tot dit, si Iceta no és líquid i Sánchez pot no ser-ho, per què tots dos utilitzen terminologia tan aquosa, voluble i prefrabricada quan parlen dels reptes catalans? Iceta puja a la muntanya, inventa preguntes que encara estem intentant desxifrar, juga amb la retòrica i al final ens ensenya el cul amb la consulta. I el que fa Sánchez, utilitzar la gramàtica vuitcentista per fuetejar-nos amb la unitat d'Espanya, convertida en un dogma de fe bíblic, és escandalós. Cosa que significa que, líquids o sòlids, els socialistes són, respecte al tema català, bàsicament, vacus.