La papereta d'en Miquel

Al PSC, la suma de Madina, federalista suau, i de Pérez Tapias, consultista, gairebé dobla el suport a Sánchez

La Vanguardia en català | 15/07/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


Encara que hagi pogut semblar el contrari, el PSC continua sent un partit consultista. Miquel Iceta, el flamant primer secretari, i el primer elegit en primàries obertes a tota la militància, fins i tot ha dissenyat una papereta de votació per al 9-N. Encapçalat per l'epígraf "Consulta 2014", el text, bilingüe, diu: "Vol que el Govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'Estat un acord que garanteixi el reconeixement de Catalunya com a nació, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències de la Generalitat en matèria de llengua, educació i cultura?" El ciutadà consultat pot decidir-se entre tres caselles: sí, no i en blanc. Iceta afirma que els independentistes no se n'haurien de sentir exclosos: sempre poden votar "no". Curiosament, és el mateix argument que fan servir els sobiranistes quan els diuen que la triple pregunta encadenada -Vol que Catalunya sigui un Estat?; a) Sí b) No, i c) Vol que sigui un Estat independent?, només si abans ha votat a)- exclou qui prefereix que ens quedem com estem. Però en fi, tampoc no s'entén gaire que, atès que del que es tracta és de mandatar el Govern, no es pugui escollir entre a) el mandat proposat per Iceta, b) un mandat per negociar un referèndum d'independència i c) no mandatar res.

Iceta és conscient que, per molt ajustada a dret que sigui la seva proposta, els del bloc sobiranista no l'acceptaran. Ni tampoc el president Rajoy. Però és que, a més, tampoc no la comprarà el també nou líder orgànic del PSOE, el susanista (o deu ser sanchista?) Pedro Sánchez, el candidat dels tres en discòrdia que amb més contundència va deixar dit que, de consulta, ni pensar-ho. Doncs bé, Sánchez va ser segon a Catalunya diumenge (3.648 vots) per darrere d'Eduardo Madina, el federalista suau, que aquí es va imposar (3.946). A més, el tercer candidat, el professor Pérez Tapias, l'únic que va defensar clarament una consulta, hi va obtenir el seu segon millor resultat a totes les Espanyes (2.168). La suma de Madina i Pérez Tapias, doncs, gairebé va doblar el resultat del nou líder del PSOE, el menys consultista. Ergo, el PSC continua sent el PSC, encara que de vegades fins i tot el partit mateix sembla que se n'hagi oblidat.

La papereta és ser-hi. Nostàlgic d'aquell PSC que mai no es decidia per res però on hi cabia gairebé tothom, quinta essència de la transversalitat transversal, Iceta sap que els temps han canviat, com cantaven Bob Dylan i Loquillo, però, sobretot, que el que no pot fer el PSC és no ser enlloc. Són molt freds, els no-llocs (Augé), aquells espais de pas i sense context definitoris de la postmodernitat, des dels aeroports als hipermercats passant per les galeries d'art on el que hi ha exposat s'aïlla asèpticament del món (els cubs o contenidors blancs d'O'Doherty). En política, l'equivalent són els espais on ningú no decideix res, i on no hi ha lloc ni tan sols per a les ombres del que s'havia estat.