El Punt Avui

LA CRÒNICA

Registradors de la propietat en un país normal

16/07/14 02:00 ÒSCAR PALAU
Alguns dels participants al vídeo vanfer un debat posterior Foto: JUANMA RAMOS.

Avui falten 116 dies per a la consulta, però a aquestes altures, i tot i que el 80% dels catalans hi són favorables segons les enquestes i les últimes convocatòries electorals, encara cal pedagogia per legitimar-la. El documental Un país normal, que es va presentar ahir als Cinemes Girona de Barcelona per defensar tot just el dret a vot, és una mostra clara que encara no ho som, un país normal, però que anem pel camí de ser-ho. Muriel Casals, presidenta d'Òmnium –l'entitat impulsora–, el definia com una “eina” més a divulgar per ajudar a la reflexió. Per això se n'han programat passis a ciutats com ara Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Reus en format de docufòrum, és a dir, amb debat posterior com el que hi va haver ahir, amb la inesperada presència del conseller de la Presidència, Francesc Homs.

En 15 minuts, i amb l'inequívoc leitmotiv d'una urna, personatges coneguts de diversos àmbits defensen amb tots els arguments possibles el dret a vot dels catalans. Des dels humoristes Andreu Buenafuente o Juan Luis Cano, de Gomaespuma, a l'extrincaire Josep M. Mainat, el professor Ramón Cotarelo o el comunicador Àngel Llàcer. Alguns, com ara l'humorista Berto Romero, declaren, de fet, que no votarien independència. Però volen votar. Casals els destacava com una via per “desdramatitzar” el procés davant de tots els “profetes de l'apocalipsi”.

A la tertúlia, amb alguns dels participants en el vídeo, es va evidenciar que tothom ho té molt clar, però que costarà mantenir la unitat d'acció. Per als periodistes Antonio Baños i Karmele Marchante, que es confessava avergonyida de no saber escriure en català i deia que a Madrid s'hi sent “emmordassada” perquè no entenen el seu independentisme, no cal demanar permís per votar el 9-N. “És humiliant haver d'anar a trucar la porta de Rajoy”, creu. “Primer la gent decideix i després els polítics gestionen la decisió; fer-ho a l'inrevés seria fer una república catalana a l'espanyola”, raonava Baños, que troba “inconcebible” que no es pugui votar, i ho veu una qüestió de “dignitat”. La jutgessa Sílvia Ventura i l'economista Xavier Sala i Martín, però, eren més cauts. “Que no sigui legal pot ser un fre, i llavors la forma seria convocar eleccions”, deia ella. “Només podem violar les lleis una vegada, i ha de ser el dia que marxem; dues vegades pot ser problemàtic”, alertava ell. Això sí, creu que, quan vegin que “això és irreversible”, l'Estat s'avindrà a negociar. “Fer-los-ho veure és la nostra feina ara”, animava.

Ara bé, no és tan clar si tothom a Espanya pensa com un empresari castellà amb qui va parlar a Valladolid. “Si queréis os podéis ir, pero el solar es nuestro”, li etzibaria. “És difícil que negociïn els que creuen que són els nostres propietaris”, lamentava el ninotaire Miquel Ferreres. I sobretot quan Rajoy és registrador de la propietat...