2014 0716. Encaixar Catalunya al món

El Punt Avui

Encaixar Catalunya al món

La seguretat i la defensa, en vint respostes més sobre el procés a partir dels últims vuit informes emesos pel CATN

També qüestions referents a l'esfera internacional

16/08/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
elpunt avui / arxiu
Notícies relacionades

L'acceptació i l'ingrés en la comunitat internacional, i la seguretat i la defensa, a partir dels últims vuit informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, centren les vint respostes avui. Demà, deu més sobre la Seguretat Social.

21 És legal la secessió unilateral en el dret internacional?

No seria il·legal: no està prohibida, tot i que contradigui el dret intern de l'estat matriu, però tampoc està prevista. A la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat la majoria dels casos, i sol jutjar cas per cas, segons criteris pragmàtics i juridicopolítics.

22 Què ha de fer Catalunya perquè la reconeguin?

Fent cas dels criteris generals fixats per la UE el 1991, Catalunya ha de poder exhibir una majoria de població que dóna suport a la independència, un territori definit i una autoritat legítima. També hauria de buscar, abans de proclamar la independència, alguns valedors que donessin suport al reconeixement, i fixar una estratègia per anar-ne aconseguint després, destacant els valors afegits i els avantatges comparatius que pot aportar a la comunitat internacional. Això sí, el procés és lent i progressiu, i cal evitar les demandes prematures de reconeixement.

23 Assumiria els tractats internacionals signats per Espanya?

No necessàriament. Podria fixar el principi general de continuïtat de les obligacions, però es recomana fer una anàlisi cas per cas per anar-los ratificant o no, ja que n'hi ha milers. Són d'especial rellevància els que tracten la protecció dels drets humans, el dret internacional privat i la matèria econòmica i fiscal. La primera mesura del nou estat hauria de ser una clàusula formal de recepció del dret internacional en la nova constitució.

24 Catalunya entraria a l'ONU?

No hauria de demanar l'ingrés de manera precipitada, abans d'assegurar-se alguns reconeixements i amb unes mínimes relacions amb Espanya. Per entrar-hi, cal el vot a favor d'almenys nou membres del Consell de Seguretat, i cap en contra dels cinc permanents, i després l'aprovació de dues terceres parts de l'assemblea general. Entretant, es pot accedir amb un acte unilateral a molts organismes especialitzats de l'ONU.

25 I tota la resta d'organismes internacionals?

Pertànyer-hi és imprescindible per al reconeixement efectiu. De tota manera, n'hi ha milers, i no es pot entrar a tots de cop: caldria començar pels que no tenen opció de vet i un alt valor simbòlic, com el Consell d'Europa (al qual es pot accedir fins i tot amb l'estatus de convidat especial), establint etapes i concertant-les amb els actors privats. Es recomana endegar el procés amb organismes com la Unesco o l'Organització Mundial de la Salut, tot i que l'FMI i el Banc Mundial també són clau, i deixar per al final les peticions en què no hi hagi prou consens polític, com l'OCDE. Cal tenir en compte, a més, que la suma de quotes en una fase avançada de la integració pot superar els 50 milions d'euros, i els centenars quan s'entri a les institucions financeres.

26 Caldrà crear organismes per seguir a la UE?

Caldrà fer adaptacions en gairebé tots els àmbits. La Generalitat ja té algunes estructures administratives per aplicar el dret comunitari, i d'altres s'hauran de crear. Per exemple, una autoritat de duanes per controlar el comerç exterior, un servei de control fronterer i un d'administració d'immigració.

27 N'hi ha prou amb això?

El dret comunitari també exigeix autoritats nacionals que vetllin per la lliure competència i la regulació de certs serveis, com l'energia, les telecomunicacions i els transports, i el nou estat català n'hauria de tenir, fins i tot fora de la UE. En la transició, en el primer cas se'n podria fer càrrec l'Autoritat Catalana de la Competència; en el segon, algunes estructures de la Generalitat. Sempre, això sí, amb un esforç pressupostari limitat. Per a la seguretat i la gestió dels residus nuclears caldria crear un consell provisional.

28 I la política econòmica i financera?

Caldria crear un Banc Central de Catalunya al qual s'atribueixin les funcions previstes en els tractats europeus. El control financer l'hauria de dur un nou sistema intern, a partir de la normativa espanyola i amb un sistema d'auditories externes.

29 L'aportació a fer a la UE, com es paga?

Els estats membres aporten recursos propis al pressupost de la UE, que bàsicament han de procedir de les duanes i de l'IVA. Tots han de tenir una estructura administrativa suficient per al càlcul, la recaptació, el pagament i el control tributaris. L'Agència Tributària de Catalunya, així, s'hi hauria d'adaptar, especialment per a l'IVA.

30 Quina hauria de ser la política de seguretat de Catalunya?

D'entrada, la seguretat interna hauria d'anar vinculada a les polítiques de defensa i foment de la pau, també íntimament lligades a la política exterior. Per fixar-la, caldria elaborar una estratègia de seguretat que establís els valors i elements a protegir, que identifiqués i valorés els riscos i amenaces, i que determinés instruments i prioritats d'actuació per lluitar-hi. Tot plegat, partint de les estratègies de seguretat de la UE i de l'OTAN. També caldria demanar l'ingrés a la Interpol.

31 A quins perills es veuria exposat el nou estat?

Molt similars als de la resta d'estats occidentals: delinqüència organitzada i narcotràfic, terrorisme, ciberseguretat, falsificacions, seguretat energètica, protecció d'infraestructures crítiques i canvi climàtic. De fet, cada cop és més difuminada la distinció entre perills interns i externs. No es troba que hi hagi amenaces territorials militars dels veïns.

32 No és vàlid ja el model actual de protecció civil i seguretat?

Sí, els 28.000 policies i 18.000 efectius per a la gestió d'emergències que formen el sistema propi català mantindrien les seves tasques actuals, si bé s'haurien de coordinar encara més, i reforçar les tasques de direcció i coordinació, reformant la Junta de Seguretat de Catalunya. Però cal tenir present que hi ha elements de la seguretat interna i de la internacional que caldria cobrir, i per tant reforçar efectius, amb un cost pressupostari significatiu. Ara hi ha uns 7.000 agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, per exemple, amb competències en terrorisme, narcotràfic, immigració, delinqüència transnacional, control d'armes, medi ambient i intel·ligència, entre d'altres.

33 Quines funcions caldria prioritzar?

D'entrada, el que seria imprescindible és la posada en marxa d'un servei propi d'intel·ligència, amb assessorament internacional, perquè és el nucli dur de la seguretat interna i la internacional. A més, caldria assegurar el control de fronteres (terrestres, marítimes i aèries) i duanes, el control de les infraestructures crítiques, la ciberseguretat i la lluita contra el terrorisme.

34 A través de quines eines es faria?

Els Mossos s'haurien de reforçar, i crear unitats de terrorisme i narcotràfic, control de fronteres, registre d'identitat, immigració, control d'armes, protecció del medi ambient i ciberseguretat. S'haurien de coordinar amb el futur servei d'intel·ligència i establir convenis de col·laboració també amb agències especialitzades dels països occidentals. El cas més complicat és el del control de l'espai aeri, si no es disposa d'equipament específic d'entrada. En paral·lel, s'hauria d'elaborar un nou pla de protecció civil i emergències, i crear una unitat operativa per a emergències complexes.

35 Què passa si Espanya no col·labora?

Fins i tot en aquest escenari hi hauria d'haver un mínim de coordinació i traspàs d'informació en temes rellevants que podrien posar en perill tots dos estats, com ara terrorisme, ciberseguretat i delinqüència internacional. És cert que hi podria haver friccions i falta de coordinació en altres casos, sobretot pel que fa al traspàs de registres, bases de dades, arxius i altres equipaments de seguretat. En tot cas, les dificultats derivades de la incertesa sobre el grau de col·laboració amb Espanya obliguen a implementar més ràpidament moltes decisions.

36 Catalunya s'integraria a l'OTAN i altres organismes internacionals?

A l'OTAN, no s'hauria de prendre la decisió d'adherir-s'hi o no en un primer moment, però sí que es podria demanar la participació en la seva Associació per la Pau. D'entrada, sí que s'hauria de manifestar formalment la voluntat de mantenir relacions estretes amb els Estats Units, i fomentar les relacions transatlàntiques. Tot i la dificultat de l'adhesió, ja que requereix unanimitat, també caldria manifestar l'interès per ser a l'Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), important en temes de mediació i protecció dels drets humans. Pel que fa als organismes europeus, la pertinença a la UE implicaria la participació automàtica en instruments com ara la Política Comuna de Seguretat i Defensa i part de la política exterior.

37 Catalunya tindria exèrcit?

La decisió no s'hauria de prendre durant el període de transició, però tampoc es podria demorar gaire, s'hi hauria de pensar aviat. En tot cas, cal recordar que les funcions tradicionals dels exèrcits de control i defensa del territori han canviat. Avui hi ha una tendència en els països occidentals a la reducció i professionalització d'efectius, i a la seva focalització en unitats d'intervenció ràpida, així com a un clar descens de la despesa militar i armamentística dels estats.

38 I si opta per no tenir-ne?

Si al final optés per no crear cap exèrcit, es podrien ampliar les funcions dels Mossos d'Esquadra, amb una militarització parcial del cos, i la creació d'una guàrdia nacional autònoma, amb funcions de seguretat i de gestió d'emergències, coordinada amb els altres cossos de seguretat.

39 I si s'opta per tenir un exèrcit propi?

Hi hauria l'oportunitat de crear-lo de zero i, per tant, ja adaptat a les necessitats del segle XXI, fet que admetria tot un reguitzell de variants. En qualsevol cas, després caldria entrar en decisions de contingents, comandament, processos de selecció, equipament i eventual admissió de forans.

40 I no es faran polítiques de foment de la pau?

Així ho preveu la Carta de les Nacions Unides, tot i que els models són diversos. En tot cas, caldria tenir efectius i equipament preparat per actuar en operacions de pau sota el mandat de l'ONU, fet que es podria vincular als recursos en política de defensa. Si es disposés d'exèrcit, hi podria haver unitats específiques, si bé cal tenir present l'alt cost per la necessitat d'equipament, el servei i la formació dels efectius. També es podria optar pel model suís, que dóna suport logístic a operacions de pau sense enviar mai civils ni militars sobre el terreny.

Darrera actualització ( Dissabte, 16 d'agost del 2014 02:00 )
Comments