El Punt Avui

Càstig crònic a qui més aporta

Catalunya recapta 2.164 euros per habitant però n'ingressa 1.991 en el tercer any d'aplicació del finançament

Montoro compensarà ara la Generalitat amb 646 milions, 84 menys dels esperats, pel nou error de previsió

16/07/14 02:00 MADRID - DAVID PORTABELLA
Liquidació finançament Foto: EL PUNT AVUI.
Madrid encapçala l'aportació però Balears perd 700 euros per càpita

El model de finançament que l'exvicepresidenta econòmica socialista i actual consellera de la filial xilena d'Endesa, Elena Salgado, va aprovar el 2009 –amb el vot a favor de Catalunya i l'abstenció de les comunitats del PP– continua evidenciant en el seu tercer any d'aplicació totes les desigualtats que en teoria venia a corregir. En el moment en què el Ministeri d'Hisenda acaba de tancar la liquidació del 2012, el vell anhel que les comunitats que més paguen s'acostin a la mitjana es difumina i els dèficits esdevenen crònics per a les que més aporten. En el cas de Catalunya, els 2.165 euros per habitant s'acaben transformant, després de passar per la centrifugadora del model de finançament, en 1.991 euros per habitant, com succeeix en les dinàmiques Madrid i Balears.

Que el finançament d'un any no es liquidi fins a dos anys vençuts obliga les tresoreries a viure en un moment de suspens que, en el cas de l'exercici 2012 –el primer sota la batuta del govern de Rajoy–, no es va cloure fins ahir. D'acord amb els càlculs fets pel ministre Cristóbal Montoro, l'Estat hauria de compensar les comunitats amb 3.771 milions per reincidir en un clàssic de la imprevisió hispànica: preveure més ingressos tributaris dels que efectivament s'han ingressat. D'aquests 3.771 milions a compensar –i dels quals l'Estat ha gaudit durant dos anys a la seva tresoreria sense ser seus–, al País Valencià li correspondran ara 955 milions, la quantitat més alta, seguida de Catalunya (646 milions), les Balears (489 milions) i Andalusia (427 milions).

“Arbitrari i incoherent”

Des de la Generalitat, el portaveu Francesc Homs denunciava que la paga de compensació a Catalunya és inferior en 84 milions als 729 milions que tenien previst ingressar, tal com figurava en els pressupostos del 2014. El conseller Homs va lamentar que un sistema de finançament basat en avançaments sobre previsions d'ingressos “acaba generant resultats arbitraris i incoherents”. I va recordar els precedents a la inversa del 2008 i el 2009 amb José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa, quan l'errada de Pedro Solbes de pronosticar més ingressos va condemnar les comunitats a retornar fins i tot els avançaments. Homs lamenta que en les liquidacions del 2010, 2011 i 2012 l'Estat hagi vist incrementats els seus recursos un 22%, mentre els autonòmics creixien només un 8%. Si bé la compensació global és de 3.771 milions, des d'Hisenda es diu que el pagament real serà de 1.691 milions, ja que cal restar els avançaments cobrats per algun territori.

Com en el cas català, les comunitats que aporten més al model són alhora les que no veuen retornat l'esforç. Si Madrid genera 2.562 euros per habitant, a l'hora de la veritat el model li deixa 2.074 euros. El segon lloc del podi de les més damnificades està ocupat per les Balears, que d'una capacitat fiscal per habitant de 2.307 euros es queda únicament amb el finançament homogeni de 1.652 euros, gairebé uns 700 euros menys. El cas de Catalunya ocupa el tercer lloc del podi perquè cada català ingressa 173 euros menys del que genera: 1.991 davant de 2.164.

En el cas contrari de les beneficiades pel model hi sobresurt Extremadura: una capacitat fiscal de 1.328 euros per habitant no li impedeix que els seus habitants percebin 2.170 euros, 518 euros més que un balear, 179 euros més que un català i 96 més que un madrileny. Igualment sorprenent és el cas de Cantàbria, de lluny la més premiada el 2012, amb 2.524 euros atorgats pel sistema, tot i que el ciutadà cantàbric registra només 1.943 euros.

2.164
euros
per habitant era el 2012 la capacitat fiscal per habitant ajustat a Catalunya.
1.991
euros
és el que cada català va percebre el 2012 d'acord amb el model de finançament.
3.771
milions
abonarà Hisenda als territoris pel desajust entre previsió i liquidació del 2012.

Onada d'insatisfacció i lluita per ser la pitjor tractada

El model de finançament ha esdevingut el paradigmàtic mirall de l'actual Espanya de les autonomies, on els seus territoris recorren fins i tot a hipèrboles metafísicament impossibles, com el fet que més d'un i de dos territoris es presentin solemnement i al mateix temps a si mateixos com “el pitjor tractat”. Amb les dades de la liquidació del 2012 divulgades per Hisenda a la mà, una onada d'insatisfacció recorria ahir l'Estat.

Obria el foc el conseller d'Economia i d'Hisenda canari, Javier González Ortiz, que va denunciar que les Canàries continuen sent la regió “pitjor finançada d'Espanya” i “per quart any consecutiu”. Des d'Andalusia, el portaveu de la Junta, Miguel Ángel Vázquez, lamentava que el seu territori encaixa “de forma permanent” una retallada de fons que “posa en risc” la prestació de serveis públics bàsics... Com el més perjudicat pel sistema es presentava el president de Madrid, el popular Ignacio González: “És un model fet exclusivament per perjudicar Madrid”. “Com millor va l'economia de Madrid menys rep Madrid per finançar els seus serveis”, es va lamentar el baró successor d'Esperanza Aguirre. El desencís madrileny és especialment irònic, perquè qui es va abstenir al seu dia com a conseller d'Hisenda madrileny –Antonio Beteta– denunciant que el model era “una tortura estadística per fer que un català valgui com dos madrilenys” és avui la mà dreta de Montoro a Hisenda que aplica el model.