Política

Després de la proclama antisobiranista 'Lliures i iguals', un grup d'intel·lectuals presenta avui una iniciativa federalista

Manifest Lhardy, manifest Gijón

Edició impresa Política | 16/07/2014 - 00:00h

Fernando García
Madrid



Sartorius, Zarzalejos i 50 intel·lectuals demanen de reformar la Constitució per renovar l'Estat

Dues declaracions amb sengles receptes davant l'independentisme i la consulta han coincidit aquests dies, gairebé a xocar, a la ciutat de Madrid. Tenen en comú el seu origen i l'aspiració dels seus promotors a mantenir la unitat de l'Estat espanyol.

Tota la resta és diferent, inclosos els llocs de la seva gestació i presentació, en tots dos casos emblemàtics i històrics: d'una banda, el cafè Gijón com a lloc on es va tramar la proposta federalista que un grup d'intel·lectuals explicarà avui al Círculo de Bellas Artes; d'una altra, el castís restaurant Lhardy -de 60 euros el menú-, punt de reunió on la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo i l'escriptor Arcadi Espada van encapçalar ahir la presentació de la plataforma Lliures i Iguals i la seva proclama contra el nacionalisme català.

L'advocat i exdirigent del PCE Nicolás Sartorius serà aquest matí l'encarregat de llegir la declaració Una España federal en una Europa federal, nascuda fa un mes d'una conversa al cafè Gijón entre ell i el periodista José Antonio Zarzalejos, exdirector del diari ABC i col·laborador de La Vanguardia. Tots dos volien promoure una iniciativa reformadora a partir d'una revisió constitucional que de fet cap partit no rebutja. I volien fer-ho abans que el parèntesi de vacances apagués el debat fins que, ja al setembre, potser ja sigui tard per a aquest tipus d'iniciatives ciutadanes.

Entre el mig centenar de signants de la declaració federalista hi ha, a més de Sartorius i Zarzalejos, els rectors de les universitats Carlos III, Daniel Peña, i la UNED, Alejandro Tiana; els catedràtics Ángel Gabilondo i Fernando Vallespín; el periodista Joaquín Estefanía, i els cineastes Manuel Gutiérrez Aragón i José Luis Cuerda.

Entre aquests federalistes no n'hi ha cap que tingui el carnet de cap partit ni tampoc catalans. No és casual: els autors de la declaració volen subratllar així el caràcter ciutadà de la seva proposta i la preocupació en amplis cercles d'Espanya, més enllà de l'òbvia inquietud a Catalunya.

La iniciativa que llegirà Sartorius pren com a premisses la "insuficiència" de l'estructura territorial i l'ampli "descontentament" per la manera en què funciona l'Estat de les autonomies. La idea és cobrir les llacunes i atendre les insatisfaccions a través d'una reforma de la Constitució "en un sentit federal". Més concretament, la declaració propugna "el reconeixement de les identitats diverses que componen el nostre país", l'establiment d'un Senat realment territorial, una distribució de competències nítida per evitar litigis continus i un finançament "just i equilibrat basat en la igualtat de drets dels ciutadans" de les diverses comunitats autònomes.

Encara que s'hagués gestat abans, la declaració federalista arriba un dia després que, ahir, personalitats tan conegudes com el Nobel Mario Vargas Llosa o Adolfo Suárez Illana participessin en l'acte de lectura del manifest Lliures i iguals després de la seva presentació al restaurant Lhardy, lectura que va anar a càrrec de la diputada del PP Álvarez de Toledo i es va escenificar a la plaça del Congrés dels Diputats.

Hi van assistir com a partícips de la plataforma el diplomàtic Javier Rupérez; l'exdirigent de CC.OO. José María Fidalgo; el socialista Nicolás Redondo Terreros, l'expresident madrileny Joaquín Leguina, el dramaturg Albert Boadella, el periodista Herman Tertsch o la diputada d'UPyD Irene Lozano, a qui malgrat tot no van permetre participar en la ulterior foto de família a la porta dels lleons del Congrés: per a disgust de la parlamentària, que no ho va dissimular davant els periodistes, els promotors li van dir que la foto era només per als primers signants.

"El secessionisme català pretén trencar la convivència entre els espanyols i destruir el seu patrimoni més valuós: la condició de ciutadans lliures i iguals", arrenca el text, firmat així mateix per persones de procedències tan diverses com la historiadora Carmen Iglesias, el periodista Federico Jiménez Losantos, l'escriptor Andrés Trapiello o el marquès de Griñón, Carlos Falcó.

En declaracions a la premsa, Vargas Llosa va afirmar que, si bé li sembla "just" que a Catalunya es defensin diferents opinions, "a estones fa l'efecte que el que hi ha és més aviat un monòleg que silencia un sector important" de la societat.

Suárez Illana, fill de l'expresident Adolfo Suárez que va morir el març passat, va cridar per la seva banda a "la defensa civil d'una Constitució que ens ha permès viure els millors trenta anys de la nostra història".