Política | EL MIRADOR

Homs i la paradoxa

Edició impresa Política | 17/07/2014 - 00:00h

Silvia Hinojosa




Francesc Homs ha trobat la fórmula per captenir-se amb tranquil·litat en el seu càrrec de portaveu del Govern, encara que sigui lluitant contra la seva pròpia naturalesa. Hàbil en l'ús del llenguatge, Homs és un d'aquests polítics capaços de treure un titular brillant on d'altres només troben carbó; i aquesta habilitat li ha salvat més d'una roda de premsa, sobretot després de la reunió setmanal del Govern, quan hi ha hagut pocs acords per comentar i es tractava de deixar anar algun titular polític. Aleshores Homs treia la seva dialèctica, llançava una ràfega de resposta al ministre Montoro i avall. Però això es va acabar. "No puc generar titulars", admetia ahir el conseller de Presidència, en un xat en directe amb els lectors de La Vanguardia. "He d'estar molt pendent perquè, sense els matisos, acabo atrapat en un titular que no reflecteix el que he dit", lamentava, per justificar com s'ha tornat de previsible en algunes declaracions sobre la consulta sobiranista. Homs es resisteix a donar algunes notícies, en la línia de Joaquim Nadal, el portaveu del Govern Maragall, capaç de dir una cosa i la contrària en la mateixa frase. Un portaveu que no dóna titulars és una d'aquelles paradoxes clàssiques que conviden a reflexionar, a repensar situacions que semblaven resoltes. Però la política té raons que la ciència no entén. La ciència afirma que teòricament no existeix res inamovible i també que no hi ha cap força completament irresistible. Aquesta és una altra paradoxa que també convida a reflexionar; però heus aquí els presidents Rajoy i Mas, desafiant hipòtesis científiques...