Política |

Adhesió o agitació

Edició impresa Política | 19/07/2014 - 00:00h

Fernando Ónega



A punt d'acabar el curs polític, s'imposa un assaig de balanç que porta a conclusions diferents. Si qui el fa és Rajoy, dirà que ha estat el curs de la recuperació, encara que no tots els ciutadans ho tinguin tan clar. Si el fa Rubalcaba, dirà que ha estat el curs del canvi, perquè ell mateix es va encarregar d'abaixar la persiana a una etapa que suposa el relleu de tota una generació. Si el fa un historiador, es quedarà amb el fet més rellevant, que ha estat la successió a la Corona. Si el fa un politòleg, no tindrà dubtes a anotar l'aparició d'un nou i reeixit estil de fer política, que ha suposat la desafiadora entrada en les expectatives de poder d'un grup anomenat Podem, que va sorprendre i va descol·locar tothom en les eleccions europees.

I què passa amb el gran problema de l'Estat, el problema per excel·lència, que és la transició catalana cap a la sobirania? Des del punt de vista de la nació espanyola, ha estat un curs perdut. Setmana rere setmana, hem pogut anotar en aquesta crònica l'avanç social de l'independentisme. Hem vist com els analistes més resistents a acceptar aquesta evidència han passat de contemplar el fenomen com una cosa pintoresca a assumir que el desafiament anava de debò. I hem sentit com el president del govern espanyol ha passat del silenci més espès a acceptar també que hi ha un problema i s'ha de resoldre. Fins i tot en això, ha avançat el sobiranisme. I els dos grans protagonistes visibles de la història, l'esmentat senyor Rajoy i el senyor Mas, s'han comportat com dos tossuts (expressió del mestre Josep Cuní) que han entès com una humiliació convocar-se per dialogar.

Al final, quan s'espera la reunió de tots dos com la gran oportunitat, encara que no se sàpiga per a què, les perspectives de solució apareixen tan distants com fa un any. Artur Mas vol posar sobre la taula la consulta del 9 de novembre, i el president espanyol continua afirmant que no se celebrarà. El senyor Mas munta un artifici de bona voluntat oferint canvi de data i de pregunta, i al president espanyol li sembla un debat absurd. El senyor Mas té absolutament limitat el seu propi dret a decidir i ha de consultar amb els seus companys de viatge cap a l'Estat català, i el senyor Rajoy el té limitat per les lleis. L'amo dels diners públics, el senyor Montoro, expressa la línia editorial: no es reinventarà Espanya per complaure i apaivagar els líders independentistes. Dit en paraules freqüents en el pensament espanyol: no es premia qui vol trencar la unitat. El desacord és radical.

En aquest punt cal plantejar una pregunta: demanen de reinventar Espanya, o l'Estat espanyol, els empresaris que proposen reformes per superar aquest tràngol? En absolut: proposen una cosa que recorda molt la tercera via de Duran i Lleida i que pot suscitar simpaties. Són l'última aportació al debat i suposen establir unes noves normes de joc: canviar alguna cosa des de l'Estat perquè la legalitat trobi alguna adhesió, o no canviar res, amb el risc d'alimentar la previsible agitació social. És l'última variant del conflicte.