Política | ANÀLISI

Lleis empantanegades

Edició impresa Política | 20/07/2014 - 00:00h

Josep Gisbert

Un reglament molt feixuc provoca que la feina legislativa del Parlament s'eternitzi i arribi a durar anys

Més de vint lleis quedaran pendents de ser aprovades al Parlament quan a finals d'aquest mes se'n vagi de vacances, algunes literalment empantanegades des de bon començament de la legislatura. La causa, un reglament molt feixuc que fa que les tramitacions s'allarguin més que mai i puguin arribar a durar anys, un autèntic contrasentit que en l'actual escenari de desafecció generalitzada no ajuda en absolut a refer la mala imatge que transmet la classe política.

El vigent reglament del Parlament va ser aprovat el desembre del 2015 -amb PSC, ERC i ICV-EUiA al Govern i CiU a l'oposició-, després d'un llarg procés de reforma per donar les màximes garanties de participació a les forces que no governen. I en van aconseguir tantes, és tan garantista i tan participatiu, que al final resulta que les lleis han de passar tants filtres que el més normal és que s'eternitzin. Primer han de fer front al debat de totalitat -presentació d'esmenes i discussió en el ple-, després a les compareixences en comissió d'organitzacions i grups socials relacionats amb la matèria que tracten -que a proposta dels grups poden ser inacabables- i després a la feina en ponència i comissió, amb esmenes a l'articulat, per establir la redacció final. Un cop rebut el vistiplau en comissió, el text pot ser remès al Consell de Garanties Estatutàries perquè dictamini si s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut i, en funció del que digui, encara es poden presentar més esmenes perquè s'hi adapti. I després sí que la llei arriba per fi al ple, on és aprovada definitivament. Entre tot plegat poden haver passat mesos, i anys i tot si els grups, a més de demanar moltes compareixences, han esgotat totes les pròrrogues en les presentacions d'esmenes i han allargat tant com han pogut, en resum, tots els terminis imaginables.

En aquesta situació es trobaran, un cop acabi el quart període de sessions de la desena legislatura, una quinzena de projectes de llei promoguts pel Govern i mitja dotzena de proposicions de llei treballades en ponència conjunta per tots els grups, que s'estan tramitant i que hauran d'esperar a veure si després de les vacances tenen més sort per tirar endavant. Hi ha textos que van entrar al Parlament a principis del 2013 i que, un any i mig després, encara no n'han sortit, i entre el conjunt de lleis pendents destaquen, per exemple, les de governs locals, acció exterior, voluntariat, accessibilitat, protectorat de fundacions, cooperatives, reforma del Codi Civil, creació de nous impostos, règim especial d'Aran, transparència o electoral. Cap -tret de la de consultes, que està decidit que el ple aprovarà entre finals de setembre i començaments d'octubre- no té clar quan podrà veure la llum.

Sembla evident que una dinàmica així va contra tots els signes dels temps i no deixa en gaire bon lloc la feina d'un Parlament que no és capaç de compassar els seus ritmes amb els de les necessitats de la realitat que l'envolta. Els partits potser hi haurien de reflexionar si no volen que sigui un factor més dels que contribueixen que la distància entre la ciutadania i la classe política s'engrandeixi encara més.