Economía

Excavant

Edició impresa Economía | 20/07/2014 - 00:00h

Pedro Nueno

Als Estats Units i a la Xina molts creuen que som un país en vies de desenvolupament

Ara que s'acosten les vacances vaig anar a visitar les excavacions de Catalina, aquella illa de l'arxipèlag Patreuro, entre l'oceà Atlètic i el mar Intermediari, on fa 3.000 anys hi va haver una civilització.

Hi vaig trobar el professor Onesone, l'americà que dirigeix l'excavació, molt actiu. Cada vegada és més freqüent que els nens i els joves facin pràctiques a l'estiu en projectes internacionals, particularment en països en vies de desenvolupament, com a contribució social i, segons em va dir Onesone, sembla que als Estats Units i a la Xina molts pensen que som un país en vies de desenvolupament i aquest any ha tingut una allau de nois i noies americans i xinesos que volien contribuir al nostre desenvolupament ajudant en les excavacions de Catalina. L'home intentava posar ordre amb l'ajuda de dues professores que havien estat acomiadades pel nostre sistema d'ensenyament, però que Onesone trobava entusiasmades, parlant un anglès correcte i, en fi, segons em va dir i em va demanar que mantingués confidencial, a Amèrica no trobaria dues professores tan fantàstiques.

Onesone em va ensenyar els mosaics que estaven netejant. Les professores havien posat un senyal que deia "Cova de la Independència" allà on eren els mosaics, que jo havia vist en altres visites, sobre l'inici de la rebel·lió de l'illa Catalina per separar-se de l'arxipèlag Patreuro i que així el rei de Catalina pogués esdevenir emperador. Sembla que feia temps que el rei i l'emperador de Patreuro no es parlaven i el poble, que havia patit, però veia que els artesans i mercaders començaven a comprar esclaus, i per tant a donar-los menjar, estava cansat del poc interès del seu rei i del seu emperador pels seus problemes reals i que en dediqués tant a un procés que no seria acceptat per altres imperis perquè provocaria un desordre d'independències, canvis de monedes, guerres. Es veia la cara trista dels catalins.

Però el rei de Catalina va enviar el que llavors era un correu electrònic, un colom missatger, a l'emperador, demanant-li de parlar a través d'una cadena d'esclaus portaveus que transmetien a crits d'un a l'altre els trossos de conversa, i llavors, segons sembla, van acordar trobar-se.

A la Cova de la Independència es veia que, en petits grups, mercaders i artesans es deien que allò era una barbaritat, però quan estaven reunits ningú no s'atrevia a dir el que opinava per por que algun visir li creés problemes. Els filòsofs parlaven més tranquils, però algun veia en la independència més seguretat per a ell i la possibilitat de ser visir. Els summes sacerdots tenien altres problemes perquè el gran summe sacerdot de tots els imperis els estava fotent canya perquè es modernitzessin i es professionalitzessin. Els curanderos tenien també altres problemes perquè no els pagaven les piastres que es mereixien i els estaven deixant en llibertat (sense alimentació si més no). Els usurers seguien a la seva abusant dels petits mercaders i artesans. Onesone no s'atrevia a deixar que netegessin els últims mosaics de la cova perquè es veia que hi havia foc i no volia que es publiqués encara qui cremaven els catalins, perquè tenia alguna subvenció i amb tants nens a les coves no li aniria bé perdre-la.