L'ÀGORA

  • Artículo de

    logo

La declaració del Círculo

Cal acabar amb la funesta mania d'elaborar constitucions i tombar-les sense reformar-les

La Vanguardia en català | 20/07/2014 - 00:00h

José Antonio Zarzalejos

JOSÉ ANTONIO ZARZALEJOS

La Constitució del 1978, amb els seus mèrits i grans virtualitats, ha envellit i ho ha fet malament. Aguditza les disfuncions pròpies d'un Estat de naturalesa autonòmica que és gairebé-federal o, com sosté el professor Eliseo Aja, que té una estructura federal i un funcionament que no ho és. Davant aquest fet objectiu ens hauríem de comportar com els països més dinàmics del nostre entorn cultural i polític: amb una mentalitat reformista i regeneradora que porta a canviar, rectificar i ajustar les seves Constitucions de tant en tant.

La pluralitat dels pobles d'Espanya impedeix que la reforma de la Constitució es faci en un sentit centralitzador majoritàriament inassumible, com volen alguns, sinó, en una altra direcció plenament racional i contemporània que consisteix a organitzar la diversitat de forma més horitzontal i eficaç, pròxima, per tant als sistemes federals. En aquesta reforma, i com li va sol·licitar Societat Civil Catalana a Rajoy en la seva trobada de dilluns passat, cal aconseguir de nou una Espanya que sigui atractiva i sintetitzadora en la qual l'independentisme català -sense oblidar el basc- perdi seducció i el guanyi una manera suggestiva i cordial de continuar junts.

Aquesta és la raó per la qual vaig subscriure, amb altres desenes de ciutadans espanyols (cap de català, perquè així ens ho vam imposar com a condició de la iniciativa), l'anomenada Declaració del Círculo de Bellas Artes de Madrid que vam acordar titular Por una España federal en una Europa Federal. Vam firmar com a ciutadans sense obediències partidistes, preocupats per la persistència de dues posicions aparentment irreconciliables: la dels independentistes de celebrar una consulta que la Constitució, el Congrés i el TC no autoritzen i la quietista del Govern de no oferir una alternativa que obri buit a la muralla que s'alça dia a dia entre les societats de Catalunya i de la resta d'Espanya. La federalització d'Espanya -més enllà de les evocacions temoroses que concita la mala experiència del segle XIX- és un model que satisfaria àmpliament a Catalunya i fora d'ella. Seria una bona solució per a molts catalans -ja sabem que no servirà de res als recalcitrants secessionistes- però també per a grans sectors d'altres espanyols que observen la fortíssima degradació general d'un model autonòmic jurídicament ambigu i políticament estimulant de la pitjor emulació. 

Creure en la unitat d'Espanya és fer-ho també en la igualtat diferenciada per motius històrics, institucionals, lingüístics i culturals, entre altres diversos, dels pobles que la integren, que són denominats nacionalitats i regions (i ho són per alguna cosa, no per pura cogitació ex novo dels constituents). Només mantindrem unida Espanya si som capaços de relativitzar determinats conceptes dogmàtics i perfeccionem el sistema que ha d'estar al servei, no tant de construccions teòriques del constitucionalisme del segle XX, com de realitats jurídico-polítiques pràctiques que ens permetin una convivència estreta entre els territoris que han de guanyar protagonisme per construir sobre ells, en un Senat federal, una lleial columna vertebral de l'Estat. I, a partir d'aquí, reconèixer les identitats diverses (com vol la Constitució del 1978) "fins al punt que l'evolució històrica ha establert" (sic); quadrar una distribució clara de competències que eviti el desorbitat nombre de litigis entre administracions i que articuli un just i solidari finançament territorial que incorpori amb totes les conseqüències l'ordinalitat.

Per aquestes raons vaig encoratjar i vaig firmar la Declaració del Círculo. Perquè crec que és una proposta constructiva, raonablement audaç, que sintonitza amb la dinàmica de canvi que es registra a tot Espanya i que és creïble per la sacsejada que imprimeixen les noves generacions dirigents, polítiques i socials. I perquè aspiro com a espanyol i com a basc, i, sens dubte, com a europeu de sentiment i de raó, que acabem d'una vegada amb aquest funest costum de redactar constitucions -algunes de tan bones com la del 1978- per, en poc temps, tombar-les i demonitzar-les, en un tot o res que remet al barbarisme polític. Cap, crec, dels signants, suposem que aquesta declaració persuadirà els que creuen que l'única solució per a Catalunya és la seva independència. Però alguns estem segurs que confortarà molts altres catalans que han experimentat la descoratjadora sensació de no obtenir cap ressò a les seves aspiracions i inquietuds més enllà de l'Ebre. 

La declaració del Círculo constitueix una modesta i sincera oferta de nou amarratge de Catalunya al moll d'Espanya.