Més enllà d'Oriol Pujol

CDC necessita canviar i fer dissabte; és molt evident que hi ha rostres i estils que resten més que sumen

La Vanguardia en català | 21/07/2014 - 00:00h


Francesc-Marc Álvaro | Sigue a este autor en Twitter o Facebook


Oriol Pujol va anunciar, fa una setmana, que plegava com a secretari general de CDC i com a diputat del Parlament. La seva condició d'imputat pel cas de les ITV no ajudava gens ni al projecte que defensa el seu partit ni al lideratge del president Artur Mas. Som, per tant, davant d'una decisió adequada que hauria d'haver-se concretat molt abans. El llarg període d'interinitat a la cúpula convergent ha generat malestar entre la militància i els quadres territorials a la vegada que ha frenat l'impuls d'una formació que ha assumit responsabilitats d'un abast enorme. S'ha perdut massa temps i ara cal diligència.

La sortida d'Oriol Pujol col·loca CDC davant la necessitat de repensar la seva estructura a partir de quatre objectius: complementar el paper institucional de Mas, donar més protagonisme als alcaldes que ho fan bé, regenerar els entorns més desgastats de l'organització i assumir que la marca CiU pateix una erosió que només podrà superar-se amb audàcia, intel·ligència i certs sacrificis personals, com el que ha fet el fins ara secretari general. No cal esperar la futura crisi entre Unió i CDC per saber que la discussió sobre les sigles és secundària, el que importa de debò és l'articulació d'espais polítics que expressin els interessos de la ciutadania. El nou secretari general convergent i l'equip que l'acompanyi hauran de mirar l'eina amb ulls nous, sense por de fer-se preguntes incòmodes.

El PSC pateix una crisi monumental i ha optat per abordar-la amb un encarregat de confiança que vol fer les coses bé, però com s'han fet sempre i amb el suport dels de sempre, més alguna concessió de cara a la galeria. ERC va patir una crisi molt dura després d'haver format part del tripartit i en va sortir gràcies al recanvi dràstic de cares i al fet de saber-se presentar com una oferta nova. A l'hora d'intentar frenar la pèrdua de vots, CiU, i més concretament CDC, ha de ser més valenta que els socialistes i ha de ser menys cosmètica que els republicans. Però s'ha de moure. Convergència necessita canviar i fer dissabte. És molt evident que hi ha rostres i estils que resten més que sumen. La seducció que ERC projecta sobre una part d'antics votants de CiU té molt a veure amb l'allunyament que provoquen determinades inèrcies.

Els mesos que tenim davant són d'una molt alta complexitat. Mas necessita que el seu partit estigui al nivell del seu lideratge tranquil i ferm, una cosa diferent podria ser catastròfica. Que cadascú faci la feina que li pertoqui sense mirar-se el melic. Per aquest motiu, tots els que tenen ambicions en l'univers convergent -de dins i de fora del Govern- no haurien de perdre de vista l'excepcionalitat d'aquesta hora. I tampoc no haurien de perdre el temps fent càlculs personalíssims i ansiosos sobre futurs apocalíptics a partir de cants de sirena carregats de verí.