Opinió

Manifestos a debat

Edició impresa Opinión | 22/07/2014 - 00:00h

Miquel Roca Junyent

És positiu que la societat valori els arguments dels uns i els altres; no seria bo tenir por d'aquest debat

Manifestos i més manifestos. La situació de Catalunya i l'evolució del procés sobiranista està provocant l'aparició de manifestos, d'origen divers, elaborats per intel·lectuals i polítics que, o bé s'hi manifesten en contra o, també des de la discrepància, presenten propostes alternatives. Seria absurd discutir sobre la legitimitat d'aquests posicionaments; tothom té dret a expressar la seva opinió i fer-ho públicament és una mostra de la solidesa d'un sistema democràtic.

Però, d'entrada, els manifestos el que posen de relleu és que el problema existeix i que, a més, és un problema important que justifica la reacció que el manifest representa. No som davant ni d'un problema inventat ni d'un problema menor. Si fos així els signants de qualsevol dels manifestos no hauria dedicat el seu temps a aquesta qüestió; ni ho hauria fet amb la projecció pública amb què ho han fet, per evidenciar el seu compromís bel·ligerant contra el que el procés sobiranista representa. La qualitat dels signants dóna rellevància i transcendència al procés.

Una segona evidència és que els manifestos posen de relleu posicionaments que, des de la condemna del procés, són contradictoris. Per alguns es tracta de dir "no" i prou; per d'altres és necessari acompanyar el "no" una proposta sobre un "sí, diferent". Ambdues posicions el que reflecteixen és que el "problema català" és viu i s'amaga en el rerefons un problema espanyol. Per tant, un problema d'identitat; els manifestos, tan contraris al nacionalisme identitari, no fan altra cosa que defensar una posició identitària que exclou la que des de les forces sobiranistes es defensa.

No s'hauria de criticar l'aparició d'a-quest tipus de manifestos. Són clarificadors; delimiten els camps de la controvèrsia intel·lectual i del debat polític. Darrere d'una reforma hi ha idees que la motiven; en democràcia, el sí o el no no són suficients. Cal argumentar per què sí o per què no; cal legitimar en les idees el que la legalitat pot recollir. Un manifest pot irritar, però és una manera d'explicar la discrepància. No tot es juga en una cimera d'alt nivell; també cal aprendre i practicar el debat de les idees. És bo que la societat valori els arguments dels uns i els altres. En tot cas, no seria bo tenir por d'aquest debat.