El Punt Avui

Més dubtes que mai

Els experts en economia posen en dubte els nous criteris utilitzats pel govern espanyol a l'hora d'elaborar les balances fiscals, que consideren molt cuinades políticament

L'aplicació de només un dels dos mètodes per comptar el dèficit fiscal i el seu caràcter centralista i esbiaixat són les principals pegues que hi posen

24/07/14 02:00 BARCELONA - ANNA BALLBONA

“Ben bé això que han presentat no és el que fins ara enteníem com a balança fiscal.” Aquesta és la primera apreciació que fa Marta Espasa, professora d'hisenda pública per la UB, del que va presentar ahir el govern espanyol, que ja va titular amb un altre nom: “Sistema de cuentas públicas territorializadas”.“Mai s'havia comptat cap altra balança feta a Espanya així”, afirma. Per què? D'entrada, el govern espanyol hi ha comptat també “impostos cedits a les comunitats autònomes i les corporacions locals”.

Espasa critica que dels dos mètodes que hi ha per calcular les balances fiscals, només ho facin amb el sistema de flux de benefici, “més subjectiu, amb algunes hipòtesis qüestionables”. A través d'aquest sistema es computen despeses genèriques de l'Estat que, encara que no siguin fetes en una comunitat autònoma concreta, es considera que beneficien els seus ciutadans. Per tant, el criteri de quines despeses generals beneficien aquell territori pot fer ballar, i molt, les xifres finals. Segons Espasa, això explica les xifres tan gruixudes del dèficit de Madrid. Per aquest motiu creu que aquestes balances responen només a una “utilitat política”. L'altre mètode de càlcul, el sistema de flux monetari, és “més objectiu” perquè seria una resta entre el que destina l'Estat a un territori i el que aquest aporta a l'Estat.

Aquests dos mètodes de càlcul de les balances responen a “dues preguntes diferents”, recalca, en la mateixa línia, Oriol Amat, catedràtic d'economia financera a la UPF. Si el mètode del flux monetari recull “quin és l'impacte de la relació amb l'Estat de l'economia catalana”, el del flux de benefici compta “les estructures de l'Estat espanyol que no estan a Catalunya”. Amat opina que el govern espanyol hauria d'especificar les variants que ha introduït en la utilització del mètode del flux de benefici, i que porten a la diferència de 2.500 milions d'euros entre el dèficit comptat per la Generalitat i el comptat pel govern espanyol. I subratlla una altra qüestió per dubtar: “En el moment zero Madrid ja va dir que aquestes balances demostrarien que Catalunya no té un dèficit tan gran.” En un sentit similar, la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, censura que el govern espanyol ara només utilitzi un dels dos mètodes –quan “la Generalitat sempre ha utilitzat els dos”–, i un mètode que, a més, “sempre eleva el dèficit de la capital d'Estat”. També censura que hagin introduït canvis en els criteris per comptar aquest mètode, com ara no atribuir l'IVA “del turisme i de les exportacions a la comunitat autònoma que pertany” sinó al conjunt. “Són les balances que estan fetes amb més criteris polítics al darrere”, conclou Paluzie.

“Els acadèmics contractats per Montoro construeixen en la seva estimació el que en diuen administració central augmentada, a qui corresponen tots els recursos tributaris de la nación española i que canalitza després una part dels mateixos, més o menys arbitràriament, a les administracions territorials. Això no són balances fiscals, almenys en la manera que s'entenen a Catalunya”, apunta Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia de la UPF. Així, considera que “per a l'Informe Montoro, on es gasta o on es produeixen els serveis no importa”. “El que compta és per a qui es gasten, des del millor dels despotismes il·lustrats, l'impacte econòmic sobre el territori no es considera”, conclou.

Darrera actualització ( Dijous, 24 de juliol del 2014 02:00 )