El Punt Avui

Churchill, Merkel i el papa Francesc

24/07/14 02:00 NARCÍS OLIVERES
“Els estats petits comptaran tant com els grans i s'asseguraran el respecte per la seva contribució a la causa comuna”, va dir Churchill

El Consell Assessor per a la Transició té prevista l'elaboració de 19 informes dels quals ja se n'han publicat 10, tots ells d'un elevat nivell jurídic, polític i sociològic. La relació de components ja fa pressuposar l'altura acadèmica amb què s'hauran elaborat. Crec que la internacionalització del procés és un element clau. És un tema al qual he dedicat diversos articles i he tractat en quasi tots els actes en què he participat. És per això que l'informe número 4, de 20 de desembre del 2013, “Internacionalització de la consulta i procés d'autodeterminació”, ha atret el meu interès. En el primer epígraf de la introducció s'assenyala que té dos objectius: a) justificar el procés davant els actors internacionals, i b) explicar com es desenvolupa i prepara l'estadi de reconeixement de Catalunya com a estat independent.

Pel que fa la justificació del procés, en data 05/03/2013, vaig publicar en aquest mateix diari un article titulat “Cal aprofitar la repercussió de les consultes” en el qual esmentava un passatge de l'apel·lació presentada a les Nacions Unides pels membres de la delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya, 11 dies abans de la celebració de la Conferència de San Francisco, en la qual es van fundar de les Nacions Unides. L'apel·lació tenia com a objectiu el reconeixement de Catalunya en el seu si. El passatge deia literalment: “Hi ha massa gent que erròniament creu que el plet català és merament un problema espanyol. No ho és. Hi ha una tendència a classificar la qüestió catalana entre els problemes interns d'Espanya. El conflicte entre Catalunya i Espanya, com qualsevol altre problema entre una nacionalitat oprimida i el seu opressor, sempre ha estat un problema de natura internacional. El de Catalunya no és un problema espanyol, sinó un problema europeu. Classificar la qüestió catalana entre els problemes interns de l'Estat espanyol és nomenar l'opressor de Catalunya únic jutge i jurat en una causa en què el jutge és part. Ni Catalunya ni cap altra nació oprimida no pot esperar justícia del seu propi opressor.” El darrer (en aquest cas darrera) estadista en cometre aquest error ha estat la cancellera Merkel, la qual tampoc no recorda el discurs de Winston Churchill en la mítica conferència a la Universitat de Zuric el 19 de setembre de 1946, en la qual va afirmar que “si es vol fer bé, sincerament, l'obra de construcció dels Estats Units d'Europa, la seva estructura haurà de ser concebuda de tal manera que la potència material de cada estat només jugui un paper secundari. Els estats petits comptaran tant com els grans i s'asseguraran el respecte per la seva contribució a la causa comuna”.

Més encertat és el Papa Francesc en l'entrevista concedida al periodista Enrique Cymerman, en la qual va distingir entre independència per emancipació i independència per secessió, i va dir textualment: “La secessió d'una nació sense un antecedent d'unitat forçosa s'ha d'agafar amb moltes pinces i analitzar-la en tots els aspectes.”

És conegut i acceptat que en el món jurídic es fan freqüents referències a màximes o adagis. En la branca del dret internacional, també. N'hi una que en els moments presents cal recordar i utilitzar: “Ex injuria jus non oritur”, que es presenta com un principi jurídic segons el qual un fet il·lícit no pot engendrar drets, és dir, fonamentar legalitats, en particular la dels autors del fet il·lícit. Catalunya, pel Decret de Nova Planta, va ser annexada a Castella, sense cap altra justificació que el derecho de conquista. Annexar és un acte il·lícit i significa sotmetre una nació a una legalitat que no és la pròpia. És un antecedent d'unitat forçosa, el trencament de la qual constitueix una independència per secessió.

El dret internacional públic és una branca del dret que es distingeix en què els seus preceptes no són el resultat d'un procés legislatiu com el que utilitzen els estats. La seva normativa deriva dels reconeixements i dels tractats internacionals, que després són objecte de ratificacions en les quals no són rares les clàusules de reserva. És per això que Catalunya s'està dotant d'estructures d'estat, tasca en la qual el Consell Assessor per a la Transició Nacional està contribuint d'una manera eficaç.

Darrera actualització ( Dijous, 24 de juliol del 2014 02:00 )