Consens sobre les balances fiscals

La Vanguardia en català | 24/07/2014 - 00:00h


Per primera vegada un govern del Partit Popular, en aquest cas el de Mariano Rajoy, ha reconegut que hi ha un important dèficit fiscal a Catalunya respecte al conjunt de l'Estat. Aquest és un fet positiu de cara a l'acostament de posicions per reequilibrar la solidaritat interterritorial a Espanya, tot i que encara farà falta negociar molt sobre sistemes de càlcul i sobre quantitats, ja que també hi ha grans diferències entre les xifres que presenta el Govern i les de la Generalitat.

L'equip d'experts designat pel Ministeri d'Hisenda ha determinat que la relació entre la contribució de Catalunya a les arques de l'Estat el 2011 i el que aquesta comunitat en va rebre dóna un saldo negatiu de 8.455 milions d'euros, calculat pel mètode conegut com a càrrega-benefici. Aquest dèficit fiscal és inferior en 2.632 milions als 11.087 milions (5,7% del PIB) estimats per la Generalitat pel mateix sistema.

Els experts d'Hisenda han obviat calcular les balances pel mètode dels fluxos fiscals, el resultat dels quals ofereix un dèficit fiscal molt més gran, xifrat per la Generalitat en 15.006 milions d'euros, que suposen el 7,7% del PIB. És censurable que aquests experts no hagin fet també aquest exercici. Els resultats de la Generalitat per aquest mètode són molt similars als que el 2008 va obtenir el llavors vicepresident econòmic socialista, Pedro Solbes, quan va presentar les balances fiscals referides al 2005.

La feina duta a terme pels experts d'Hisenda es refereix únicament a l'any 2011, sense aportar cap sèrie històrica, per la qual cosa és molt probable que reflecteixi algunes distorsions, com ara l'excessivament elevat dèficit fiscal atribuït a la comunitat autònoma de Madrid, estimat en 16.723 milions -molt superior al de Catalunya- i calculat per l'esmentat mètode de càrrega-benefici, que li resulta molt beneficiós. La tercera comunitat autònoma amb un saldo fiscal negatiu més gran és la Comunitat Valenciana (2.000 milions), seguida de les Balears (1.400 milions).

L'acumulació anual de dèficits fiscals provoca una minva d'ingressos per a les comunitats més dinàmiques que frena el seu creixement econòmic i, per tant, el del conjunt del país. Igualment cal reequilibrar la solidaritat interterritorial perquè, com a conseqüència d'aquesta solidaritat, no resultin perjudicats precisament els ciutadans de les comunitats que més aporten, tal com passa actualment -i molt especialment- en el cas de Catalunya.

L'equitat redistributiva i el desenvolupament econòmic del país exigeix, després de més de trenta anys de democràcia, un sistema de finançament autonòmic i una solidaritat interterritorial molt més equilibrats. Però la seva revisió -que és del tot urgent- s'ha de fer sobre la base de la màxima informació i d'uns comptes clars i transparents.

Les balances fiscals presentades ahir, malgrat que constitueixen un pas positiu, no responen a aquesta exigència, ja que són incompletes i, segons el parer d'alguns analistes, tenen certa tendenciositat per minorar el dèficit català. Per això es fa necessari un consens sobre el mètode de càlcul de les balances fiscals, que ofereixi uns resultats lliures de tota sospita. En últim extrem, aquesta tasca s'hauria d'encarregar a una comissió d'experts independents, preferiblement internacionals, per tal de disposar d'una eina de negociació objectiva i veraç.