Debat sense pedagogia

El debat sobre sentiments i emocions no pot apartar-se dels interessos concrets dels ciutadans

La Vanguardia en català | 24/07/2014 - 00:00h


Lluís Foix


El 18 de setembre els escocesos es pronunciaran en un referèndum sobre la independència de la Gran Bretanya. El debat entre Londres i Edimburg està carregat d'emocions i de dades. Les enquestes indiquen que els partidaris de la unió guanyarien la consulta, però no s'ha de descartar una sorpresa que donés la victòria als independentistes.

Un setmanari liberal i de prestigi com The Economist ha dedicat la portada al tema amb el subtil títol No ens deixeu d'aquesta manera. La revista es declara hereva del liberalisme clàssic dels escocesos David Hume i Adam Smith, economistes i filòsofs del segle XVIII, i detalla els avantatges i els inconvenients de la separació de la nació escocesa.

Els diu als escocesos que els convé que es quedin a la Gran Bretanya, però "si decideixen anar-se'n, se'ls hauria de permetre que se n'anessin, amb les benediccions britàniques. El desig d'autodeterminació és una base sòlida per aspirar a la nacionalitat, i no hi ha raons per pensar que una Escòcia independent fos un desastre de la mateixa manera que una Irlanda independent tampoc no ho ha estat".

Comença a aportar dades que s'aparten de la retòrica i el voluntarisme romàntic que es practica en el debat català. Per exemple, afirma que l'Estat britànic dedica unes 1.200 lliures més per càpita a un escocès que a un britànic mitjà, que la productivitat escocesa és un 11% inferior a la del Regne Unit i que la proporció d'ancians i de malalts és molt superior a Escòcia que en la resta de la Gran Bretanya. Tot un reguitzell de dades composen un quadre objectivat.

El Govern espanyol va fer públiques ahir les balances fiscals per segona vegada en la història. Artur Mas ha dubtat que els criteris adoptats pel ministeri de Cristóbal Montoro siguin infal·libles. No sóc expert en aquests càlculs però, almenys, és positiu que es discuteixi sobre qüestions concretes per poder formular polítiques que puguin satisfer als uns i als altres. La política és pedagogia, deia Rafael Campalans, col·laborador de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya, en uns temps en què des de la transversalitat intel·lectual i ideològica es construïa un nou marc polític i jurídic que en molts aspectes encara perdura.

En el debat actual no s'estudien gaires dades contrastades, sinó que es recorre a les emocions, als cops de Constitució contra els sobiranistes, als menyspreus mutus i a intransigències amb caràcter absolut que han convertit la reunió del dia 30 entre Rajoy i Mas en alguna cosa semblant a una de les cimeres de la guerra freda entre Nixon i Bréjnev o Khrusxov i Kennedy. No n'hi ha per a tant.

Es tracta de buscar una discussió racional sobre els problemes concrets i també sobre la identitat que es deriva de la cultura, la llengua i la història pròpies. S'ha parlat massa de sentiments i poc d'interessos mesurables.