El Punt Avui

Espanya, la que més retalla a autonomies i ajuntaments

Les transferències del govern a les comunitats són les que més han caigut de tota la UE

Altres estats membres han ampliat el suport a regions i ens locals durant la crisi per evitar les retallades

24/07/14 00:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA

L'escanyament financer de la Generalitat i els ajuntaments no passa desapercebut a Brussel·les. La Comissió Europea va confirmar ahir que el govern espanyol és el que més ha retallat les seves transferències als governs autonòmics i locals: en el seu darrer informe, xifra en un 96% la caiguda neta entre el 2009 i el 2013. Cap altre estat dels 28 no ha tancat tant l'aixeta. Ben al contrari: mentre l'executiu del PP ha carregat el pes de la crisi sobre algunes comunitats, molts altres governs estatals s'han ajustat el cinturó perquè les administracions que presten els serveis bàsics als ciutadans no haguessin de retallar.

Destaca el cas d'Alemanya, on el govern federal ha augmentat les seves transferències als ajuntaments i als länder en un 50% i en prop d'un 10%, respectivament. Els governs belga, suec o luxemburguès han ampliat el seu suport a regions i ens locals durant la crisi, en un 20% aproximadament. I també els executius de Malta, Àustria, Finlàndia, França, Hongria, Polònia, Eslovàquia i Lituània han fet esforços per evitar que s'haguessin de sacrificar les administracions més pròximes a la ciutadania.

Però Espanya és el món al revés i, segons aquesta estadística, les seves autonomies i ajuntaments han patit la pitjor retallada de transferències estatals de la UE: la reducció neta en termes reals supera el 60%, en el cas dels governs regionals, i el 30%, per als locals. Irlanda i Xipre, amb una retallada d'un 40% aproximadament, o Itàlia i la República Txeca, amb un 25%, ni se li acosten. Brussel·les, però, no concreta quines comunitats són les més castigades. Segons l'informe, el problema no és només la davallada “notable” dels recursos que Cristóbal Montoro transfereix a Andreu Mas-Colell, sinó també l'augment “substancial” dels fons que el conseller d'Economia envia al ministre d'Hisenda: en només quatre anys, les transferències de les autonomies a Madrid s'han disparat, passant de 1.400 a 32.200 milions.

L'informe Inversions pel creixement i el treball. Promoure el desenvolupament i la bona governança a les regions i ciutats de la UE també assenyala que les autonomies de l'Estat han patit la pitjor retallada en inversió pública de la UE, amb una caiguda mitjana del 24% entre el 2009 i el 2012. Les comunitats a l'Estat són responsables del 40% de la despesa pública, segons Brussel·les, molt per sobre de la mitjana comunitària del 28%. La principal despesa és en educació i sanitat: els governs regionals són responsables del 96% i el 94%, respectivament del que es gasta.

LES FRASES

96
per cent
de caiguda neta de les transferències del govern espanyol pateixen comunitats i ajuntaments des del 2009.
50
per cent
ha ampliat el govern federal alemany el suport financer als ‘länder' durant la crisi.
LES CLAUS

Administració austera ‘versus' ministeris sense competències

A. SEGURA
Mariano Rajoy, en una roda de premsa a Brussel·lesFoto: ARXIU.

Catalunya és una de les regions de la UE amb una menor proporció de treballadors públics, al mateix nivell que els Països Baixos, alguns länderalemanys i bona part de Dinamarca, Suècia o Finlàndia, segons les estadístiques europees. L'administració pública catalana és, amb molta diferència, la més austera de l'Estat: a Extremadura i Castella-la Manxa, per exemple, els funcionaris representen entre el 51% i el 70% del total del sector serveis, com a Grècia, Portugal o Bulgària. Els funcionaris i interins catalans representen entre el 21% i el 29% dels treballadors del sector serveis (i són dades del 2011, que no tenen encara en compte bona part de les retallades!). A la resta de la UE, aquesta proporció només és inferior a Anglaterra, el nord d'Itàlia, part de Suïssa i ciutats com ara Frankfurt, Estocolm o Copenhaguen, on no arriba al 20%.

Precisament, el Parlament Europeu va demanar l'any passat a l'Estat que suprimeixi els ministeris de Sanitat, Educació i Cultura, que han transferit totes les seves competències a les autonomies: “Aquest subsectors de govern, que encara existeixen sense cap poder ni tasca concreta, fan l'administració pública més ineficient i s'haurien d'eliminar, com a part dels esforços de consolidació fiscal”.

Darrera actualització ( Dijous, 24 de juliol del 2014 00:00 )